Autor: Oriol Calvet Segura
Grup classe: Segon de batxillerat científic – tecnològic
Tutor del treball: Francesc Carmona.
Curs acadèmic: 2015-2016.
Data de presentació: 21/12/2015.
- Conceptes generals dels escacs.
- Repercussions en l’àmbit de la salut.
- Beneficis en l’àmbit intel·lectual (desenvolupament cognitiu).
- Desenvolupament personal i social.
- Aprovació pel Congrés de Diputats dels escacs a les escoles com a nova assignatura.
6. Recopilació d’estudis favorables als escacs
7. Selecció d’entrevistes a experts vinculats als escacs
8. Jocs inventats relacionats amb els escacs
9. Conclusions
10. Bibliografia
4. DESENVOLUPAMENT PERSONAL I SOCIAL
Els escacs també tenen un paper important en el àmbit del desenvolupament personal i social dels escaquistes. Els beneficis personals més destacats que s’obtenen amb la dedicació als escacs són: es facilita la creativitat, amb l’originalitat com a principal millora en les seves aptituds, augmenta el poder de presa de decisions i millora el pensament crític. Aquests tres efectes positius s’explicaran a continuació, cadascun amb el seu subapartat corresponent. I també s’ha considerat convenient explicar que millora la capacitat ètica i l’àrea competitiva i motivacional, com un altre subapartat de l’àmbit personal. I per finalitzar aquest apartat 4, s’exposarà que els escacs reuneixen totes les qualitats per a ser un esport, a més afavoreixen tenir relacions socials. Aquest benefici de l’àmbit social rep el nom de “els escacs com esport i afavoriment de les relacions socials”.
4.1 Facilita la creativitat
La creativitat és el primer tret característic de la personalitat que s’exposa en aquest treball. Qui juga als escacs desenvolupa i facilita aquest tret de la personalitat. Es podria definir la creativitat com la capacitat de generar noves idees, conceptes o associacions entre idees i conceptes coneguts, que habitualment produeixen solucions originals.
Els escacs és un joc eminentment creatiu perquè cap partida és igual a una altra i per tant, l’escaquista ha d’utilitzar la seva imaginació per a la creació artística. És a dir, s’ha d’utilitzar la creativitat per imaginar posicions diferents a l’existent en el tauler i definir estratègies que permetin arribar a aquestes. No és suficient, només, respondre a les jugades estudiades o practicades prèviament per tal d’aconseguir avantatge sobre el rival, sinó que a més s’ha d’exercitar la imaginació.
Els escacs constitueixen una de les més interessants creacions de l’ingeni humà. Els seus elements finits, un tauler de 64 caselles pel qual es desplacen 32 peces blanques i negres, ofereixen extraordinàries possibilitats de creació. Per això, gràcies a la multitud de combinacions que ofereix aquest joc, sempre es podran inventar i crear jugades noves. Això fa que cada vegada siguin més persones arreu del món que d’alguna manera o altre, per motivacions molt diverses, s’acostin a aquesta disciplina per estudiar-la o practicar-la.
L’hemisferi dret del cervell és el responsable de la creativitat i els escacs ajuda a desenvolupar-la, cosa que és de sentit comú per a qualsevol que conegui una mica aquest joc, encara que hi ha grans mestres escaquistes més artistes i d’altres més semblants a robots. De tots els estudis disponibles que sustenten aquesta afirmació, destaca un del doctor Robert Ferguson realitzat amb estudiants. Després de 32 setmanes, el grup d’alumnes escaquistes va obtenir millors resultats en les proves de creativitat, amb l’originalitat com a principal millora de les seves aptituds.
Els escaquistes obtenen millors resultats en els processos de creativitat, amb l’originalitat com a principal millora de les seves aptituds.
En una partida d’escacs resulta molt útil que els jugadors s’autopreguntin: “Que passaria si..?. D’aquesta forma es treballa la imaginació i és una de les maneres en que els escaquistes guanyen, per tenir més facilitat creativa que les altres persones. Els escaquistes han de ser capaços d’imaginar escenaris alternatius, de treballar amb hipòtesis per molt llunyanes que siguin. Fer-se aquesta pregunta, que resulta tan eficaç, pot obrir camins insospitats per trobar jugades noves, que en un principi mai s’hagués pensat que podien existir.
4.2 Augmenta el poder de presa de decisions
El següent aspecte beneficiós que es desenvolupa en l’àmbit personal és l’augment del poder de presa de decisions. Els escaquistes aprenen a prendre importants decisions estratègiques, perquè en quasi cada moviment s’han de decidir entre una jugada o altre. A més, en el tram final de la partida, la decisió s’ha prendre sota la pressió del temps i això encara ho fa tot més complicat, ja que cal triar el millor moviment. Però per arribar a ser un gran escaquista, s’ha de resistir aquesta pressió i arribar a una decisió lògica per assolir la victòria. El mateix procés és necessari per afrontar amb èxit moltes altres qüestions de la nostra vida quotidiana.
Durant la partida, els jugadors s’enfronten a diferents situacions problemàtiques que han de saber com resoldre. Per fer-ho, hauran d’avaluar prèviament les diverses possibilitats, o sigui, prendre determinades garanties de seguretat abans d’elegir una alternativa. Els escacs ajuden a classificar i valorar les diferents opcions disponibles per escollir correctament sobre les jugades possibles.
Està demostrat que les persones que saben prendre una bona decisió en situacions difícils (no es té perquè saber jugar als escacs) desenvoluparan les següents capacitats: autocontrol, astúcia, paciència, autonomia personal, manejar l’estrès i fortalesa interior.
Una característica necessària que s’ha de tenir abans de prendre una decisió és l’objectivitat. Els escacs fomenten la objectivitat dels seus practicants perquè abans de prendre una decisió s’ha d’utilitzar. El rival quasi sempre fa la jugada que més ens molesta, i per tant, un exercici sa d’objectivitat seria preguntar-se: què faria jo en el seu lloc? O sigui, si es vol prendre una decisió correctament, s’ha de tenir una visió realista i objectiva de la situació del tauler i per tant, evitar especular més del compte i no cometre el greu error de pensar que “el meu rival no ho veurà”.
Segons Illesques, per tenir bon criteri en prendre les decisions correctes es necessita tenir confiança. La confiança és bàsica en molts aspectes però se’n destaquen dos: per evitar caure en “mode pànic” i per moure’ns amb seguretat i determinació per les variants del joc.
El “mode pànic” consisteix en fer-se constantment preguntes un mateix, quan l’escaquista es troba enmig del procés de raonament per prendre una decisió. En el “mode pànic” mai s’acaba de prendre una decisió concreta perquè van sorgint nous dubtes que fan que no s’acabi de decidir. I quan mira el rellotge, es veu que ja han passat molts minuts i es continua amb molts dubtes, per la qual cosa, al final, s’ha d’acabar fent una jugada ràpida sense estar del tot segur. No s’han de repetir una i altra vegada les anàlisis efectuades, s’ha de confiar en la pròpia capacitat, per bé o per mal. Però hi ha persones insegures que, encara sabent que han arribat a una conclusió, els costa acceptar-ho i es pregunten constantment si hauran oblidat o fet alguna cosa malament. Si s’actua amb confiança, serietat i serenitat es veuran millorar els nostres resultats i la nostra salut.
El segon aspecte té que veure amb tres tècniques molt útils per poder atacar les diferents opcions que t’ofereix el joc, l’anomenada triple E: eliminació, extrapolació i exploració.
El mètode d’eliminació és una de les eines més poderoses que l’escaquista té a la seva disposició en els processos de presa de decisions. Consisteix que en lloc de buscar les jugades bones, s’inverteix el procés lògic, i s’ha de dedicar a localitzar i descartar les jugades dolentes. Així, eliminant el que no convenç, s’obtindrà un panorama amb major claredat, que serà un punt de partida molt millor per qualsevol procediment que s’apliqui a partir d’aquest moment.
La segona tècnica va per extrapolació que és la capacitat d’aplicar conclusions obtingudes d’un camp a l’altre. En el nostre cas serveix per referir-se al cas en que es detecten patrons coneguts que puguin ajudar a guiar el nostre càlcul, el que es diria aprofitar l’experiència.
La tercera E és l’exploració que encara que s’explica al final, és una de les coses que s’ha de fer al principi. Enfrontat a un ventall d’opcions, convé dedicar uns instants a fer un ràpid cop d’ull a cada una d’elles. Explorant primer, podrem decidir millor quins altres mètodes aplicarem en el càlcul.
Per acabar l’apartat de la presa de decisions, cal recordar que tots els jugadors cometem algun error, sigui perquè no s’ha seguit correctament el procés de raonament o simplement pel fet de ser humans. Una de les classificacions més útils, segons el llibre “Jaque Mate”, és la que ordena els errors segons la causa. Una possible categorització en escacs seria:
- Errors d’origen tècnic: el jugador no sap, no comprèn
- Errors de càlcul: es falla en posicions complicades amb múltiple elecció
- Mala preparació prèvia: s’empra temps insuficient o mètodes ineficaços
- Mala gestió de la fase d’anàlisi: s’omet informació o s’interpreta malament
- Mala gestió estratègica: pla dolent o poc realista, falta de pla
- Mala gestió tàctica: no s’actua conforme el pla, no es presta atenció al rival
- Mala gestió de temps: es juga massa ràpid o lent
- Mala gestió emocional: relaxació per l’èxit, depressió després del fracàs, ansietat, estrès
- Mala gestió física: son, cansament, poca concentració
El més important després de cometre un error és classificar-lo segons el tipus i analitzar-lo detalladament per evitar que es torni a reproduir. Per obtenir conclusions útils dels teus punts dèbils, és a dir, saber el tipus d’error que comets amb més freqüència, és aconsellable mantenir un registre actualitzat amb tots els errors comesos.
4.3 Millora el pensament crític
El següent aspecte que es millora amb la pràctica dels escacs és el pensament crític. El pensament crític és un procés que es proposa analitzar, avaluar i entendre la consistència dels raonaments, particularment opinions o afirmacions que la gent accepta com a veritables en el context de la vida quotidiana. El pensament crític exigeix claredat, precisió, equitat i evidències, ja que intenta evitar les impressions personals. El pensament crític va molt lligat amb la presa de decisions perquè els dos aspectes es treballen simultàniament en cada jugada.
Un jugador d’escacs no només analitzarà la situació al tauler d’escacs, també recorrerà a un recull d’experiències i coneixements previs per a determinar la millor manera de continuar. És a dir, si s’analitza la col·locació de les peces amb una bona crítica i a més s’utilitzen les experiències i coneixements adquirits, es seguirà amb una bona línia de joc.
No és possible concebre la pràctica dels escacs sense donar per entès que en aquesta intervenen factors determinants en el pensament crític de l’ésser humà tals com: l’atenció, la memòria, l’abstracció, la comprensió, l’assimilació de conceptes, l’activitat racional per resoldre problemes, les motivacions lúdiques i la tendència a gaudir del plaer.
Com ja s’ha dit en l’apartat anterior, cada jugador s’enfronta a múltiples alternatives amb la necessitat de contestar l’amenaça del contrincant i a plantejar a la vegada la seva. Mentre s’analitzin les alternatives de respostes i es sintetitzi la més apropiada, es desenvoluparà a la vegada el pensament crític.
Hi ha un estudi del doctor Ferguson, realitzat durant els anys 1979-1983, en què es demostra que els escacs promouen el pensament crític. L’estudi va analitzar l’impacte dels escacs en les habilitats del pensament en estudiants de setè, vuitè i novè grau del districte escolar de Bradford, als Estats Units. Aquests estudiants ja van ser identificats com a superdotats després d’obtenir unes puntuacions superiors a 130 del quocient intel·lectual. Tots ells van jugar als escacs entre 60 i 64 hores durant 32 setmanes. Un cop finalitzat aquest període de temps es van sotmetre a dues proves (Watson-Glaser Critical Thinking i Torrance Creative Thinking) en què es va mostrar un progrés significatiu en el pensament crític dels estudiants. A més, també es va trobar que els escacs feia millorar la creativitat dels adolescents. Els investigadors van concloure que els escacs són superiors a molts dels altres programes que actualment s’utilitzen per desenvolupar el pensament creatiu i per tant, és lògic que s’incloguin en altres programes superiors destinats a estudiants mentalment dotats.
4.4 Millora la capacitat ética i l’àrea competitiva i motivacional
I per tancar els apartats sobre els trets característics de la personalitat, s’exposa que es millora l’ètica i, per una altra banda, es millora el caràcter competitiu i motivacional dels escaquistes.
Les qualitats desenvolupades pels jugadors que practiquen els escacs els permet desenvolupar un nivell de moralitat i ètica esportiva que, en definitiva, el converteix en un ésser integral i observador de les normes que regeixen el comportament humà en la seva interacció social. Els escacs és un joc que es troba envoltat de normes i regles tècniques preestablertes, que tots els escaquistes han de conèixer. Com diu Joan Segura, l’aspecte ètic és un fet important ja que una vegada conegudes les seves regles no admeten excepcions i són iguals per tothom. Fer trampa o desconèixer les regles per incomplir-les no són una possibilitat viable per als jugadors. Llavors es millorarà la capacitat ètica dels escaquistes, en haver de respectar obligatòriament totes les normes sense que ningú es pugui salvar. Com que en les partides ràpides i semi- ràpides el contrincant no es mou del lloc i en les partides lentes hi ha un àrbitre que controla quan l’oponent no hi és, aquests factors fan que sigui molt complicat fer trampes o jugades il·legals.
I el següent aspecte que es millora de la personalitat és l’àrea competitiva i motivacional dels escaquistes. Els escacs és un joc molt motivador perquè quan es guanya, es tenen moltes ganes de tornar a competir, per intentar repetir el triomf i quan es perd, el jugador es motiva perquè no torni a passar. Quan la recreació i l’esport s’uneixen, indiscutiblement s’arriba a una fase competitiva, on l’escaquista es motiva per la seva participació en tots tipus d’activitats relacionades amb el seu esport. Aspira a millorar i per això es prepara i espera poder demostra-ho en cada oportunitat. La competència esportiva modela el caràcter, ensenya a lluitar, a guanyar a perdre i a ser perseverant.
Si l’escaquista es deixa emportar per les seves emocions, els escacs poden gastar-li una mala passada. Una partida requereix un gran control de les pròpies emocions. Per competir de la millor forma possible durant la partida, els sentiments de temor, ira i frustració no són bons companys i s’han d’evitar, relativitzant que els escacs només és un joc.
Fins i tot els escacs aporta una competivitat empresarial. Com diu Illescas, entendre el que és els escacs i tot el que amaga aquest joc pot aportar als directius un tipus de pensament estratègic que resulta vital per afrontar els grans reptes que tenen les empreses en l’actualitat. La intuïció, la creativitat, l’adaptabilitat als canvis, l’autopreparació i el coneixement del competidor son qualitats que els escacs fomenta i que són bàsiques per a la competivitat empresarial.
La fórmula de “talent + treball = èxit” ha estat des de sempre la recepta màgica que tothom que competeix coneix, però que molts pocs apliquen amb la necessària intensitat. Per triomfar, a part de tenir un talent nat per aquest esport, s’ha de prendre amb molta seriositat l’entrenament i saber que sense sang, suor i llàgrimes no s’aconseguirà el triomf.
4.5 Els escacs com esport i l’afavoriment de les relacions socials
Aquest últim subapartat del capítol 4 està destinat al desenvolupament social dels jugadors. Es mostraran tots els aspectes que afavoreixin a la integració social entre els practicants, i al mateix temps posa de manifest un nou benefici: actua contra la solitud. Abans però, també es veuran tots els motius i qualitats que els escacs posseeixen per poder considerar-se com un esport.
Els escacs té totes les característiques necessàries per ser un esport, tant per el seu comportament competitiu com per constituir una espècie de gimnàstica mental. La competitivitat és un element imprescindible en qualsevol esport i com ja s’ha explicat anteriorment, els escacs també millora l’àrea competitiva dels escaquistes en haver-hi constantment campionats. I al mateix temps, els escacs constitueix una espècie de gimnàstica igual que els altres esports, però en aquest cas és mental, a diferència de la gran majoria que són físics. Aquestes dues gimnàstiques són recomanables per a la salut de les persones ja que cadascuna comporta els seus beneficis respectius.
A part d’aquests dos aspectes ja esmentats, els escacs reuneixen més qualitats d’un esport:
- Ajuda a forjar el caràcter
- Ajuda a acostumar-se a la idea de la victòria i la derrota
- Potencia el component lúdic de l’esport
És un esport aglutinador d’una gran quantitat de valors que cada cop fan més falta en una societat individualista, consumista i egoista. Són valors intrínsecs del mateix joc que les persones assumeixen com a propis: el respecte a l’adversari i a les regles, l’acceptació del resultat, la compressió cap al perdedor, la constància, l’esforç, la honestedat, la responsabilitat, la confiança, l’afany de superació i l’amistat.
Com que els escacs tenen totes les característiques d’un esport, el COI obliga als escaquistes a passar controls antidòping abans de les olimpíades dels escacs (aquests campionats no pertanyen als Jocs Olímpics). Aquest tema és polèmic ja que els metges i escaquistes consideren que no existeix cap medicament que pugui estimular la força mental, i estan en contra d’aquests controls. Però malgrat les múltiples protestes, el COI es mostra inflexible a deixar de fer els controls perquè consideren als escacs com qualsevol altre esport.
En la majoria dels esports la condició i la força física de cada individu és un factor molt important i molts cops decisiu, però davant d’un tauler d’escacs tots som iguals. És per això que aquest esport es considera com un dels més socialitzadors, integradors i cohesionadors que existeixen perquè no hi ha criteris externs que intercedeixin en el normal desenvolupament del joc.
Un fet important que dona suport als escacs com a joc socialitzador és la bona relació que s’estableix entre els jugadors. Al iniciar-se la partida els escaquistes es saluden esportivament i es desitgen mútuament molta sort. I un cop finalitzada, en la gran majoria de casos els adversaris es queden una estona comentant les jugades més destacades o fins i tot s’analitza la partida sencera. D’aquesta forma es converteixen en persones més sociables i obertes als altres.
Els escacs afavoreix a la integració i a la cohesió social perquè és una activitat de cost pràcticament nul que no només es pot jugar en un recinte tancat sinó que també es pot practicar en espais oberts. A més, constitueix una magnífica eina per la solidaritat intergeneracional perquè en aquest esport no importa l’edat dels seus practicants ja que els rivals s’enfronten segons l’ELO de cadascú. Això fa que a vegades es puguin produir casos de partides entre nens petits (10 anys) i gent gran (70 anys). Els escacs tampoc coneix de sexe ni races perquè qualsevol persona, independentment de la seva nacionalitat i de si és home o dona, està perfectament capacitada per jugar-hi. Per tant, els escacs no discriminen per edat, sexe, raça ni condicions socioeconòmiques i físiques. Tots aquests factors fan que en definitiva sigui un joc accessible per a qualsevol persona i per això és tan integrador.
I en conseqüència de ser un esport favorable a les relacions socials, els escacs també actua contra la solitud. La solitud és relativa, és a dir, podem estar acompanyats i sentir- nos sols. La passió pels escacs ens ofereix l’oportunitat de conrear amistats de diversa condició social que moltes vegades duren tota la vida. Aquestes amistats que es fan en món dels escacs normalment és gent propera del propi club, però a vegades també pot ser gent que s’hagi conegut en campionats. Per tant, el cultiu de les amistats permet combatre la solitud dels jugadors d’escacs.
