Els escacs com a eina terapèutica i d’aprenentatge (2)

Cada setmana publicarem un nou capítol

Autor: Oriol Calvet Segura

• Grup classe: Segon de batxillerat científic – tecnològic
• Tutor del treball: Francesc Carmona.
• Curs acadèmic: 2015-2016.
• Data de presentació: 21/12/2015.
• Data de publicació en el BLOG: semanal.

1. Conceptes generals dels escacs

2. Repercussions en l’àmbit de la salut

3. Beneficis en l’àmbit intel·lectual (desenvolupament cognitiu)

4. Desenvolupament personal i social

5. Aprovació pel Congrés de Diputats dels escacs a les escoles com a nova assignatura

6. Recopilació d’estudis favorables als escacs

7. Selecció d’entrevistes a experts vinculats als escacs

8. Jocs inventats relacionats amb els escacs

9. Conclusions

10. Bibliografia

2. Repercussions en l’àmbit de la salut

Aquest és el primer apartat en el que s’expliquen els efectes dels escacs sobre diferents àmbits de la persona, i es començarà exposant el de la salut mental. És un tema més tècnic on es diu quines parts del cervell actúen durant el pensament i com afecta a les connexions neuronals. Abans, però, es veuran dues malalties i dos trastorns on els escacs hi aporta beneficis en l’estat de salut de les persones que les pateixen. També s’exposarà que actua contra la depressió i afavoreix l’autoestima. Tot això són beneficis i efectes positius dels escacs en la salut mental. Però dels pocs desavantatges que s’han trobat dels escacs, tots dos están relacionats amb la salut que s’explicaran a l’últim punt d’aquest apartat.

2.1 Malalties i trastorns que els escacs ajuda a millorar

Els escacs és una de les medicines preventives més important per al problema més greu que pateixen els ancians: les malalties mentals. Per arribar a una vellesa saludable sense cap malaltia cal exercitar els músculs i la ment. Els escacs és la gimnàstica mental tal com va dir Lenin. Aquesta gimnàstica mental estimula la irrigació cerebral tan vinguda a menys en la vellesa i frena el deteriorament intel·lectual. Si mantenim el nostre apreciat òrgan actiu i ocupat, és normal que a la llarga s’obtinguin els beneficis en forma de bon estat de salut mental.

Moure les peces per al tauler pot ajudar com a teràpia motora, mentre que al mateix temps, contribueix a que es realitzi un esforç mental extra i provoca un augment en la concentració, inclús arribant a relaxar els pacients.

Les dues malalties cerebrals que s’explicaran són: l’Alzheimer, que els escacs ajuda a prevenir-ne la seva aparició i, si ja es dóna el cas, actua com a eina terapèutica per reduir-ne els símptomes i alentir la progressió. L’altra malaltia es tracta de l’esquizofrènia, encara que els escacs no actuï amb tanta força.

El TDAH i l’autisme són els altres dos trastorns que els escacs millora. S’han volgut diferenciar de l’Alzheimer i l’esquizofrènia perquè no estan considerats com a malalties. Tampoc es pot dir que els escacs previngui aquests trastorns i alenteixi l’evolució (com passa amb l’Alzheimer), però sí que hi ha estudis que demostren nombrosos beneficis.

ALZHEIMER

La malaltia de l’Alzheimer és degenerativa, progressiva, incurable i terminal, i es manifesta com un deteriorament cognitiu i trastorns de conducta. Es caracteritza per la pèrdua de la memòria immediata i d’altres capacitats mentals, a mesura que moren les cèl·lules nervioses (neurones) i s’atrofien diferents zones del cervell.

Hi ha molts factors de risc implicats en l’Alzheimer com: la influència genètica (si els pares la pateixen és més fàcil tenir-la), l’edat (a partir dels 65 anys va augmentant cada any el risc), el sexe (les dones la pateixen més), l’escolarització i el nivell educatiu (un baix nivell augmentat les probabilitats) i la nutrició (els aliments d’alt contingut calòric estan relacionats amb el major risc de patir-la).

Però a part de tots aquests factors, com diu un principi de la biologia, l’òrgan que no s’utilitza, s’atrofia. És a dir, la persona que no realitza cap exercici mental, no utilitza el seu cervell; per tant, encara tindrà moltes més possibilitats de patir la malaltia. Els escacs estimula el cervell perquè funcioni i llavors farà que no s’atrofiï. O sigui, contraresten la pèrdua de la memòria, de l’atenció i de la capacitat de raciocini. Al tauler d’escacs es presenten problemes que s’han de resoldre, i la desorientació és sancionada amb la derrota.

Un estudi del doctor Robert Freidland publicat a The New England Journal of Medicine assegurava que els majors de 75 anys que havien practicat els escacs estaven molt més ben preparats per lluitar contra l’alzheimer. Per contra, aquells que poques vegades s’entretenien amb jocs del tauler eren molt més propensos i tenien cervells que envellien més ràpid.

Un altre estudi de l’Hospital de Medicina d’Albert Einstein, també realitzat per comprovar els bons efectes que proporcionen els escacs en relació amb les malalties mentals, va arribar a les mateixes conclusions: estimula la funció cerebral i disminueix el risc de patir demència, combatent els símptomes d’aquesta. Aquest estudi s’explicarà complert a l’apartat d’estudis.

Es pot destacar de l’entrevista d’Elias Muratet la seva resposta a la pregunta sobre si coneix alguna persona amb una malaltia cerebral que jugui a escacs. Va contestar que al seu club hi ha un home de 84 anys amb un principi d’Alzheimer a qui la pràctica dels escacs li ha estat prescrita pel metge. No es pot afirmar que la malaltia millori, però sí que no es detecten davallades en el seu estat perquè en els dos darrers anys s’ha mantingut. Ell i el seu metge ho viuen com un èxit.

Els escacs estimula la funció cerebral amb una intensitat tan potent, que fins i tot hi ha metges que recepten als seus pacients la pràctica dels escacs com una eina terapèutica.

Explicat això, és indubtable la bona feina que fa aquest joc de taula per tractar l’Alzheimer. El repte ara és veure si els escacs també poden ajudar les persones afectades per algun tipus de demència i deteriorament cognitiu lleu. Els investigadors ja alerten que en aquests casos la teràpia pot tenir una aplicació menys efectiva al moment, ja que és una activitat intensa que requereix molta concentració. En aquest cas, el tractament funcionaria més com a prevenció de l’Alzheimer.

(Fig.15.) En aquesta imatge es pot comparar entre un cervell deteriorat per l’Alzheimer i un altre en bon estat.

TDHA

L’ús dels escacs com a eina terapèutica complementària no només és útil sinó que és molt recomanable per les persones afectades per TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat). Aquest trastorn, a diferència del Alzheimer, afecta majoritàriament a la població infantil que encara va a l’escola. Per això la implantació dels escacs a les escoles aprovada pel Congrés de Diputats els hi suposarà una gran millora en el rendiment escolar.

El TDAH és un síndrome de conducta d’origen neuronal que es caracteritza per un nivell d’impulsivitat, activitat i atenció no adequats a l’edat del desenvolupament. És un trastorn fruit de la combinació de diferents factors, entre els què es troben tant factors ambientals, com també genètics, biològics i psicològics. Està present en totes les zones i cultures del món i és més freqüent en nens (ho pateix un 9% de la població de nens) que en nenes (que només ho pateix un 3,3%).

En principi, com podrà pensar qualsevol persona, la pràctica dels escacs com a part del tractament contra el TDAH, sembla contra intuïtiu. Perquè el que caracteritza a les persones amb TDAH no tractades és que generalment eviten o es resisteixen a realitzar tasques que requereixen un esforç mental sostingut i un grau d’organització elevada. Precisament aquestes qualitats són necessàries en els escacs. Llavors en que quedem, que és bo o perjudicial?

La primera resposta més immediata és: depèn. Seria una barbaritat contraindicar els jocs o activitats que requereixen un esforç mental sostingut a les persones amb TDAH. Però si es recomana la introducció dels escacs a un nen que no ha estat ben tractat per un metge prèviament, els escacs no li serà eficaç i amb total seguretat no li agradarà. El nen quedarà frustrat i mostrarà rebuig cap aquest joc, quan en realitat és una eina de gran utilitat per millorar el TDAH si s’utilitza adequadament. És a dir, que recomanar jugar a escacs a una persona afectada de TDAH, que encara no ha estat adequadament tractada, no té cap sentit. No es tracta de prohibir, sinó d’adequar l’esforç mental de l’exercici proposat a les possibilitats reals d’aquesta persona en el moment concret. Fer això és el més important per poder treure bon partit dels escacs i ajudar als afectats de TDAH a saber concentrar-se, estar tranquils, no excitar-se etc… Per aconseguir-ho el metge ha de fer un bon treball previ, per preparar correctament al pacient afectat.

Un altre aspecte que s’ha de mirar a l’hora de recomanar els escacs és el quan i com introduir-los en la vida d’una persona diagnosticada de TDAH i qui imparteix les classes. Aquestes dades les ha d’indicar el metge perquè ell és qui sap el grau i la progressió de la malaltia, encara que també es pot dir de forma general. Referit al quan, com ja s’ha explicat anteriorment, un afectat pot començar a assistir a les classes quan ja s’hagi tractat i preparat amb un metge expert en la malaltia. Referit al com, les classes han de ser amb una dificultat progressiva, és a dir, començar fent classes fàcils amb jocs introductoris (com els de l’apartat 9) on no s’utilitzen tots els elements del joc, i acabar jugant partides senceres amb el rellotge de temps. I referit a la persona que ensenya, és a dir al monitor, els pares han de tractar aquest tema molt curosament i fer un exercici de buscar i comparar, perquè serà la persona que ajudi al seu fill a superar i conviure amb el trastorn de la millor forma possible.

Si totes aquestes pautes (quan, com i qui) es van seguint tal com s’ha explicat, i la persona amb TDAH mostra interès cap els escacs i està adequadament tractada, anirà evolucionant molt favorablement del trastorn i al cap d’un temps notarà els següents beneficis:

• Millora del símptomes bàsics del TDAH: qui practiqui regularment escacs notarà una millora en la hiperactivitat, impulsivitat i inatenció.

• Generació d’hàbits: molts pares assenyalen que els escacs ajudava als seus fills a “asseure’s amb regularitat per fer els deures”. És a dir, ajuda a la generació d’hàbits i rutines.

• Entrena la presa de decisions: sabem que les persones amb TDAH prenen decisions de manera irreflexiva, que es relaciona amb un funcionament inadequat de la seva escorça prefrontal. En els escacs, com en la vida, s’estan prenent decisions contínuament i s’han de ponderar diferents alternatives abans de prendre una decisió. Els escacs suposa una plataforma segura per entrenar la presa de decisions que posteriorment es necessiten en el nostre dia a

• Millora les competències cognitives i socials: els escacs millora les competències cognitives i socials que són les dues àrees més afectades en els nens amb TDAH. En un estudi realitzat per Lorena García, la pràctica regular dels escacs va resultar més beneficiosa que la pràctica de bàsquet, en millorar les habilitats cognitives, capacitat de resoldre problemes i d’adaptar-se a la realitat. També es va veure que ajudava a millorar les relacions interpersonals. El fet que sigui un esport a “dos” facilita la interacció entre persones, el que fa que els escacs sigui molt recomanable per a les persones amb TDAH i altres trastorns en els que es presentin dificultats interpersonals, perquè al finalitzar la partida els jugadors es queden analitzant les jugades fetes i n’aporten de noves que no han quedat reflectides en el

• Millora la memòria visual i de treball: els escacs ajuda a potenciar les habilitats visio- espacials (memòria visual) i memòria de treball (1) d’una persona amb TDAH. La memòria visual descriu la relació entre el procés perceptiu, la codificació, l’emmagatzematge i la recuperació de les representacions del processament neuronal. En la pràctica d’aquest esport és fonamental memoritzar patrons de jugades que durant la competició calen recordar, intentant aplicar la millor de les opcions

En l’apartat 6 d’estudis se n’explicarà un presentat en les I Jornades d’Escacs, Educació i Psicopatologia (Madrid) en el que queda demostrat els efectes positius i la minimització dels símptomes que aporta la dedicació dels escacs a les persones que pateixen TDAH.

El psiquiatra infantil Hilario Blasco diu en el seu blog (2) que cada vegada vénen més pares de nens afectats a manifestar-li: “Doctor, si no ho estigués veient amb els meus propis ulls, no m’ho creuria”. Tot això és gràcies al esforç que fan els metges, pares i professos per assolir un únic objectiu: Fer escac i mat al TDAH.

AUTISME

L’autisme és un trastorn neurològic caracteritzat per l’alteració de la interacció social, la comunicació verbal i no verbal i el comportament restringit i repetitiu. Els símptomes són: falta d’habilitats socials, la necessitat d’una estructura fixa, problemes amb les emocions, falta d’empatia, dèficit en el llenguatge i poder d’imaginació i locomoció. Aproximadament una de cada 200 persones pateix un trastorn autista. Hi ha sis vegades més de nens que de nenes que el pateixen. Quan abans millor s’adaptin al seu entorn i a les seves necessitats, tindran la mateixa capacitat de desenvolupar les seves qualitats que els altres.

Tal com es pot extreure d’estudis realitzats els escacs és definitivament apte per els autistes. Una professora d’escacs per a nens autistes deia: “Les regles del joc estan clares i no hi ha contacte físic, és bonic i tranquil. Els hi pots ensenyar les coses de manera normal, però els hi fa falta donar atenció individual. I el professor ha d’utilitzar un llenguatge molt clar”.

Les persones que pateixen aquest trastorn es caracteritzen per tenir limitacions cognitives i incapacitat en la comunicació i en la interacció social. A traves del joc dels escacs es pot establir un canal alternatiu de comunicació que pot produir beneficis a nivell cognitiu i social.

Els escacs és una eina fantàstica per crear el contacte mutu. Es troben immersos en un lloc on se senten a gust i reforça la seva identitat. El seus assoliments amb els escacs augmenta la seva autoestima i els fa sentir més apreciats. Moltes vegades els autistes son capaços de pensar de manera molt lògica, i això encaixa amb els escacs. Com que és un joc molt estructurat i analitzable, fa que els autistes siguin perfeccionistes.

La “Fundació de talents innovadors” organitza classes d’escacs per la gent jove amb ASD (desordre espectre autista) a Putten (Holanda). Aquesta fundació va dur a terme un estudi que consistia en donar classes a un grup de 5 nens entre 7 i 12 anys dues hores per setmana. Al cap de 6 mesos es va donar per finalitzat l’estudi amb unes impressions molt bones. Tots els pioners en aquest estudi no podien amagar la alegria després d’haver assolit l’objectiu proposat. El professor dels nois va declarar: “Primer de tot, el més important és tenir paciència perquè sovint estan molt accelerats i són impulsius. Se’ls ha d’explicar clarament que és el que s’espera d’ells. A més se’ls ha de motivar perquè moltes vegades els costa prendre la iniciativa peI seu compte. Però si aconseguim controlar tot això, es pot veure que gaudeixen i s’ho passen molt bé mentre juguen. I també tenen més confiança en ells mateixos perquè aprenen com és fer bé una cosa. Estic molt satisfet amb el resultat obtingut”.

En definitiva, els escacs ajuda a millorar aquest trastorn perquè és molt bo per al seu desenvolupament, intel·lectualment, socialment i emocionalment.

ESQUIZOFRÈNIA

L l’esquizofrènia és l’última malaltia cerebral que s’explica en el treball. La pràctica dels escacs ajuda a millorar l’estat de salut mental de les persones amb aquestes malalties.

L’esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per una pèrdua de contacte amb la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat amb impossibilitat de motivar una conducta adequada. Els símptomes més freqüents en l’esquizofrènia són: alteracions de pensament, al·lucinacions, moviments anormals i alteracions de la motivació.

Hi ha dos estudis que demostren els beneficis i efectes positius que comporta els escacs a les persones esquizofrèniques.

Un estudi realitzat a França per la doctora Demilly i el seu equip de neuròlegs l’any 2008 afirma que jugar als escacs només deu hores pot restaurar, almenys parcialment, les funcions executives (una de les capacitats cognitives) dels pacients esquizofrènics.

L’altre estudi (3) el va plantejar un equip d’investigadors en pacients amb esquizofrènia sense cap altre trastorn neurològic. Consistia en que un grup jugava durant 5 setmanes als escacs, mentre que l’altre grup no jugués en cap moment. La interessant conclusió va ser que jugar als escacs amb certa regularitat, pot ajudar al pacient d’esquizofrènia a resoldre millor els problemes, a més de brindar-li una activitat divertida i de cost pràcticament nul. L’estudi sencer s’explicarà en l’apartat d’estudis.

Hi ha una dada interessant per comentar sobre l’activitat que es fa quan s’exercita el cervell. Si l’activitat que es fa en el lòbul frontal està per sota la mitjana de la població, hi haurà tendència a l’esquizofrènia. En canvi, si està per sobre la mitjana de la població, aquest individu pot tenir un talent especial per els escacs.

2.2 Exercita tots dos hemisferis cerebrals per igual

Un joc d’estratègia com el dels escacs és molt complert a nivell cerebral, per això es necessita la utilització dels dos hemisferis cerebrals per poder funcionar correctament. L’hemisferi cerebral designa cada una de les dues estructures que constitueixen la part més gran de l’encèfal. Són inversos l’un de l’ altre i asimètrics, com els dos costats de la cara del individu. Cada hemisferi es divideix en quatre lòbuls (frontal, parietal, temporal i occipital), separats l’un de l’altre per tres cissures.

L’hemisferi esquerre és el responsable del pensament analític (raonament), de la lògica, el llenguatge parlat i escrit, de la habilitat científica i numèrica, i del control de la mà dreta, mentre que l’hemisferi dret és el responsable de la imaginació (creativitat), la intuïció, el sentit artístic i musical, la percepció tridimensional i el control de la mà esquerra.

Un dels temes que més interessen als neuròlegs són les funcions, desconegudes fins fa molt poc, d’un gruixut cable nerviós, compost per milions de fibres, que connecta els dos hemisferis cerebrals. Aquest cable de connexió, el Corpus Callosum tenia tota l’aparença de ser una estructura important, donat la seva gran grandària, l’enorme nombre de fibres nervioses que el componen, i la seva situació estratègica com a connector entre els dos hemisferis. I no obstant això, l’evidència indicava que es podia tallar completament sense que s’observés un efecte significatiu. Al llarg d’una sèrie d’estudis sobre animals, realitzat durant els anys cinquanta a l’Institut Tecnològic de Califòrnia per Roger W. Sperry, i altres, es va arribar a establir que una funció important del Corpus Callosum consistia en comunicar els dos hemisferis, permetent la transmissió de la memòria i l’aprenentatge.

Així doncs, els dos hemisferis poden col·laborar de diverses formes. De vegades, cada meitat coopera amb l’altra aportant-hi habilitats especials i fent-se càrrec de la part de la tasca més adequada segons la forma de processar la informació. D’altres vegades, els hemisferis poden treballar per separat: quan una meitat entra en acció, l’altre meitat queda més o menys desactivada, i sembla que també hi pot haver conflicte entre els hemisferis quan un d’ells intenta fer el que l’altre “sap” que ho fer millor. A més, sembla que cada hemisferi té una forma ‘d’amagar’ coneixements a l’altre.

En una partida d’escacs els jugadors exerciten els dos hemisferis cerebrals perquè, per una part, es necessita utilitzar l’hemisferi esquerre per reconèixer els objectes (peces) i per l’altre, l’hemisferi dret ens ajudarà a reconèixer els patrons i jugades a realitzar. Així doncs, amb el temps i la pràctica, els escacs ens pot ajudar a utilitzar de forma més eficaç els dos hemisferis, en anar aprenent poc a poc les diferents regles i tàctiques a utilitzar.

El diari The New York Times es feia ressò al 2013 de l’estudi d’uns investigadors alemanys que demostrava que, tant els grans mestres com els novells, quan juguen una partida o analitzen una posició fan treballar per igual els dos hemisferis del cervell. Cada jugador en funció del desenvolupament del cervell que tingui, exercitarà més o menys el seus hemisferis però sempre amb la mateixa proporció tots dos. El resultat va sorprendre als mateixos investigadors, que pensaven que el costat esquerre del cervell tindria un paper més rellevant, ja que és l’encarregat del raonament. Resulta que som tan llestos, que per resoldre més ràpid el repte que planteja el nostre joc preferit recorrem fins a l’última neurona possible.

Però hi ha el cas d’un escaquista professional que no compleix aquest estudi de treballar per igual les dues parts del cervell. Es tracta del subcampió del món Viswanathan Anand que segons les proves que li han fet, té l’hemisferi esquerre més desenvolupat que el dret.

(Fig.16) Hemisferis cerebrals.

Però en el mateix estudi també es va confirmar la idea que el cervell d’un expert i el d’un aficionat no funcionen igual.

Un cop s’havia comprovat que cada escaquista treballa els dos hemisferis cerebrals per igual, es va voler veure quines parts del cervell s’utilitzen durant la partida i quines es desenvolupen més. En funció de si es tracta d’un jugador novell o professional, activa una regió o altra del hemisferi. Els experts, mentre juguen, recorren al lòbul parietal, on es considera que es troben els rècord consolidats; en canvi, els aficionats empren més el lòbul temporal, com si cada posició en la partida fos un fet nou. Però la part del cervell que es desenvolupa més amb els escacs és, sens dubte, l’escorça prefrontal (lòbul frontal) d’ambdós hemisferis.

Una altra prova que confirma aquesta mateixa idea va consistir en analitzar, a través de ressonància magnètica, el cervell de 20 jugadors, dels quals la meitat eren professionals i l’altre meitat eren aficionats. L’equip de científics alemanys va mostrar a cada jugador objectes geomètrics senzills i posicions d’escacs per mesurar els temps de reacció que gasten per identificar-los. En la identificació dels objectes geomètrics, tant els experts com els novells van emprar el mateix temps, el que demostra que els experts d’escacs no tenien habilitats especials de visualització. En canvi, quan es va tractar de la identificació de posicions d’escacs, els experts les van identificar amb molta més rapidesa i facilitat que els novells. Totes les proves que es van fer s’explicaran a l’apartat 6.

També cal destacar un altre estudi que verifica el domini del cervell que poden arribar a tenir els grans mestres. En la Universitat d’Electrònica i Tecnologia de Chengdú (Xina) han descobert que els grans mestres d’escacs xinesos són capaços de desactivar quasi del tot la part del cervell que podríem anomenar “pilot automàtic” (Default mode network), a diferència dels altres jugadors que són incapaços. Aquesta zona del cervell genera pensaments espontanis o errants que no estan connectats amb una tasca concreta i per tant, no aporta res de bo. Així, concentren tota la seva energia en altres parts del cervell, que sí són realment importants quan es tracta de guanyar la partida. D’aquesta manera, el bon escaquista té major capacitat de concentració i d’anàlisi.

Explicat tot això, queda clar que els jugadors que són realment bons en aquest esport, empren uns procediments neuronals molt eficaços que no estan al abast de tothom. Per aconseguir-ho es necessiten molts anys de pràctica per poder adaptar el cervell, perquè actuï de la manera més eficient possible.

(Fig.17) Parts del cervell del hemisferi.

(Fig. 18.) Situació de l’escorça prefrontal esquerre.

2.3 S’utilitzen noves connexions neuronals

La gran plasticitat que pot arribar a tenir cervell humà, permet que quan hi ha activitat cerebral en jugar als escacs, com en qualsevol activitat intel·lectual, s’estableixin noves connexions neuronals entre sí i d’aquesta manera creixin les dendrites. Les dendrites són “perllongaments” ramificats, bastant curts, de la neurona. Estan implicades en la recepció dels estímuls i serveixen com a receptors d’impulsos nerviosos provinents des d’un axó que pertanyen a una altra neurona. Que les dendrites creixin i així s’augmenti la xarxa de connexions interneuronals només pot ser bo (dintre d’un ordre), perquè així la informació que ordena el cervell pot circular amb més facilitat. Per tant, es considera com un benefici de la pràctica dels escacs.

(Fig.19.) Estructura típica d’una neurona.

En el cas de les persones amb malalties neuronals, la pràctica dels escacs o altres activitats no atura aquestes malalties però sí que fa alentir la seva progressió. Segons el psiquiatra Vieta, aquestes malalties fan una “poda” neuronal (pèrdua de connexions), i com més “arbonificació” tinguin els circuits cerebrals, menys perjudicial és la poda.

Potenciar la reserva cognitiva (4) amb els escacs és una bona manera de preparar-se contra els estralls neuropsicològics de l’envelliment i certes malalties.

És a dir, com més activitat intel·lectual s’hagi tingut, més connexions tindran les neurones (les dendrites hauran crescut més), i per tant tindran una major reserva respecte al nivell inicial de demència. Quan la persona comenci a perdre facultats (procés de poda), com més reserva tingui, més temps tardarà en arribar al llindar de la demència (valor mínim de memòria), i serà menys propens a agafar aquest tipus de malaltia.

(Fig.20) Esquema relatiu de la reserva cognitiva de les persones amb Alzheimer.

Aquest concepte de reserva neuronal s’aplica especialment amb la malaltia de l’Alzheimer, tal com s’explica en el llibre de Redolar. El procés patològic es va agreujant progressivament amb el temps, però les persones amb major reserva començaran a mostrar afectació cognitiva quan el procés neuropatològic estigui més avançat. A més, les persones amb major reserva neurològica, també tenen una major capacitat de processar informació de forma més efectiva.

Hi ha nombroses evidències a favor de la teoria de la reserva cerebral, a partir d’estudis basats en tècniques de neuroimatges. La metodologia utilitzada per investigar la teoria de la reserva cerebral o cognitiva es basa principalment en la recerca d’associacions entre mesures de reserva i mesures cerebrals.

Jugar als escacs no és l’única activitat que proporcioni aquest benefici en el cervell dels escaquistes. Està demostrat que per exemple: aprendre un nou idioma, estudiar qualsevol assignatura, canviar de feina etc.. també pot fer créixer les dendrites per utilitzar noves connexions neuronals. Però de totes les situacions en la vida en que s’exercita el cervell, els escacs és sens dubte una de les que més ajuda al cervell a connectar-se i d’aquesta manera, el pensament pugui ser més ràpid i eficaç.

És a dir, està demostrat que donada la plasticitat del cervell, l’exercici continuat a través dels escacs, incrementa les connexions neuronals, fins i tot a la tercera edat.

El Gran Mestre Illescas també afirma en l’entrevista que com que els escacs és una activitat exigent per el cervell, evidentment, s’activaran les connexions neuronals i augmentarà la capacitat general per qualsevol altre tipus d’activitat.

2.4 Actua contra la depressió i afavoreix l’autoestima

Aquest apartat tracta sobre els efectes beneficiosos que causen els escacs a les persones que s’hi dediquen; actua contra la depressió i afavoreix l’autoestima. Es pot considerar dins de l’àmbit de la salut, perquè totes les persones amb una bona autoestima i que no pateixen depressió, acostumen a estar sanes mentalment.

A l’època actual, les malalties de personalitat com ara la depressió tenen una alta incidència en la nostra societat. L’època actual es caracteritza entre altres trets, per l’alta competitivitat, el culte a la joventut i d’individualisme. Moltes vegades aquests factors duen a la gent jove cap a la depressió i desencadenen altres malalties que també tenen greus conseqüències.

Els nens i joves aficionats als escacs, difícilment pateixen depressió, ja que la passió pels escacs emplena bona part del seu temps i els permet pensar i elaborar idees, prendre decisions davant de situacions dilemàtiques i exercitar la capacitat de concentració. Si la persona és un aficionat dels escacs i ho viu amb passió, encara que perdi no es deprimirà i continuarà lluitant fins que guanyi, degut al seu amor pel joc. Però si a la persona no li agrada el joc i juga mig obligat pels beneficis que comporta, quan perdi consecutivament, serà molt propens a patir depressió. Llavors el seu entorn més proper ha de vigilar que no succeeixi, primer l’ha d’animar i motivar per continuar, i si no s’aconsegueix s’ha de deixar de jugar.

I l’altre aspecte beneficiós que aporten els escacs a la salut mental és l’afavoriment de l’autoestima, que té relació amb el que ha estat explicat anteriorment. Un dels motius principals pels quals les persones no es troben deprimides és perquè saben automotivar-se amb molta facilitat, i per això també tenen una bona autoestima. Però per tenir-la, sempre serà més fàcil quan els resultats acompanyin i es faci un bon joc. Perquè amb les victòries es millora la tolerància a la frustració i a regular el control dels sentiments o emocions (ràbia, ira..) que t’acompanyen quan es perd, el qual obliga als escaquistes a generar mecanismes d’auto-regulació de la seva impulsivitat. Els escacs, com qualsevol altre joc mental d’estratègia, es juga individualment (amb alguna excepció de jocs per parelles, com el bridge o la canasta) i per tant, el jugador és l’únic responsable de les seves accions, tant les bones com les dolentes. Llavors, si va encadenant una victòria darrera l’altre, com que el mèrit és exclusivament seu, s’anirà retro-alimentant. Pensarà que és el millor jugador perquè estarà molt motivat i amb una autoestima molt elevada.

I quan es perd, si es mira amb la visió positiva de buscar els errors i analitzar les errades, la pròxima vegada es posarà més voluntat i força mental per aconseguir la victòria. És a dir, encara que es perdi, reproduir les jugades per analitzar-les augmentarà la autoestima per al següent intent.

2.5 Efectes perjudicials per la salut

S’ha volgut deixar aquest punt per el final del apartat perquè, contràriament al que s’exposa al llarg del treball, explica els dos únics possibles desavantatges del joc si no es té un control sobre el mateix. Però s’ha considerat convenient explicar-ho perquè amb el seu coneixement previ es podrà evitar.

Malauradament, aquest esport com la gran majoria, també pot provocar efectes perjudicials per la salut. Ens centrarem en els aspectes que més poden afectar com són les addiccions i els problemes cardiovasculars. Tant un cas com l’altre només pot afectar als escaquistes d’alt nivell (Grans mestres) que són els que realment estan sotmesos a molta auto pressió; per tant els aficionats més modestos no cal que pateixin per aquests efectes.

Els escacs pot arribar a ser molt negatiu si se n’abusa i es practica contínuament sense cap control, perquè pot causar addicció als jugadors, per ànsia de millorar les jugades i guanyar les partides.

Com diu Antoni López, secretari general de la federació, el problema dels escacs és l’excés, l’obsessió. “Els escacs poden ser tant absorbents com tu permetis que siguin, i un excés de qualsevol activitat mai és bo. Primer són els estudis, la família, els amics i la resta d’activitats importants d’una persona”.

Un altre perill dels escacs són els problemes cardiovasculars que pot causar a la gent gran. Les persones de més de 60 anys són les més propenses de patir infarts o atacs de cor durant una partida, per això és necessari que es facin una revisió mèdica anualment. Per sort, en la majoria de casos, els metges eviten que es produeixi un problema cardiovascular i avisen aquests escaquistes a temps que es retirin de l’alta competició. Tot i així, a vegades no es pot evitar i s’acaba de la pitjor manera possible.

A continuació s’expliquen dos casos de gent gran, que per culpa de l’elevada pressió i estrès que patien i no portar els controls del cor al dia, van morir mentre jugaven:

Com explica Joan Segura, expresident de la Federació Catalana d’Escacs, a l’any 1945 en l’encontre Altés (Terrassa) – Aulina (Club Paluzie) de la 1a divisió catalana, el jugador Joaquim Aulina va caure desplomat sobre el tauler i tots els auxilis no van ser suficients per poder-li salvar la vida. Va morir realment jugant una partida d’escacs, però s’ha de tenir present que superava els 60 anys i no havia passat cap revisió cardíaca. Avui en dia, tots els nens han passen un control de salut i per tant els escacs no poden perjudicar.

I el segon cas es va produir l’any passat en les olimpíades de Noruega en que Kurt Meier, suïs en l’equip de les Seychelles, va morir en el tauler: en una posició guanyadora va cometre un error tan greu que al adonar-se va perdre el coneixement i tot seguit va morir, presumiblement d’un infart.

És a dir, a les partides es pateix de forma especial, i tal com es recorda en el blog Cómo mueren los ajedrecistas (5), si bé la pràctica dels escacs és bona per al cervell, no és bona per altres òrgans del cos humà que no gaudeixen de la mateixa forma amb la seva pràctica, i a més, com a exercici, és dels més sedentaris. És per aquest motiu que els bons jugadors cuiden el seu aspecte físic.

Per la seva banda, Tomás Dante la seva web (6), s’explica que en determinats moments de la partida, sobretot cap el final, i quan es produeixen errades pròpies o alienes, la freqüència cardíaca s’incrementa de forma important.

(Fig.21) Màquines que mesuren la freqüència cardíaca durant una partida.

(Fig.22.) En el gràfic adjunt, es constata l’increment de l’activitat cardíaca mentre dura la partida.

Notes

1. És l’habilitat per emmagatzemar i manipular informació durant un curt espai de temps. És imprescindible per manipular informació mentalment i, per tant, està a la base de qualsevol raonament, aprenentatge o capacitat de comprensió.
2. www.tdhaytu.es, Hilario Blasco.
3. El ajedrez como terapia para la esquizofrenia, Taringa.
4. És la capacitat cognitiva i intel·lectual que una persona ha aconseguit acumular en la seva vida mitjançant coneixements culturals, estudia acadèmics, aprendre idiomes etc.
5. http://abcblogs.abc.es/poker-ajedrez/public/post/como-mueren-los-ajedrecistas-18453.asp/
6. http://adnmandala.blogspot.com.es/search/label/Ajedrez