Els escacs com a eina terapèutica i d’aprenentatge (3)

Cada setmana publicarem un nou capítol

Autor: Oriol Calvet Segura

Grup classe: Segon de batxillerat científic – tecnològic
Tutor del treball: Francesc Carmona.
Curs acadèmic: 2015-2016.
Data de presentació: 21/12/2015.
Data de publicació en el BLOG: semanal.

1. Conceptes generals dels escacs.
2. Repercussions en l’àmbit de la salut.
3. Beneficis en l’àmbit intel·lectual (desenvolupament cognitiu).
4. Desenvolupament personal i social.
5. Aprovació pel Congrés de Diputats dels escacs a les escoles com a nova assignatura.

6. Recopilació d’estudis favorables als escacs

7. Selecció d’entrevistes a experts vinculats als escacs

8. Jocs inventats relacionats amb els escacs

9. Conclusions

10. Bibliografia

3. BENEFICIS EN L’ÀMBIT INTEL·LECTUAL

Mitjançant la pràctica dels escacs es podrà obtenir beneficis en l’àmbit intel·lectual i d’aquesta manera adquirir un bon desenvolupament cognitiu.

El desenvolupament cognitiu és el procés que permet adquirir coneixements, és a dir, el que permet pensar i entendre, i aquell mitjançant el qual, especialment en nens, s’ aprèn a conèixer l’entorn. Aquest desenvolupament permet tractar amb conceptes com el de nombre, espai, llenguatge, autoconsciència, relació d’idees i percepció.

En aquest apartat s’exposen algunes de les capacitats cognitives que estan més relacionades amb les funcions intel·lectuals, com la memòria o el raonament, si bé el conjunt d’aquestes capacitats es desenvoluparan en l’apartat 5 (escacs a l’escola) ja que proporcionen una gran millora en el rendiment escolar.

Seguidament, també s’explicaran altres capacitats que es milloren amb la dedicació dels escacs com són: la concentració, la paciència i la perseverança, perquè en totes les partides es necessiten aquestes tres aptituds. En el següent subapartat es constatarà, a través de diversos estudis, que el quocient intel·lectual dels escaquistes pot augmentar considerablement durant l’adolescència i, en canvi, en altres edats és més complexa, però almenys evita que es redueixi. I per finalitzar els beneficis dels escacs en l’àmbit intel·lectual, es mostrarà que també aporta informació addicional de geografia, història i informàtica perquè es tenen més coneixements. D’aquesta forma s’augmenta l’intel·lecte dels jugadors al saber més cultura general.

Els escacs es lliga habitualment als processos mentals i per tant, qualsevol bon jugador és considerat summament intel·ligent.

3.1 Potencia la memòria

No és possible ser un bon escaquista sense tenir una bona memòria. El cervell és, en certs aspectes com un múscul, i com qualsevol altre múscul del nostre cos, si es vol mantenir en forma, s’ha de fer treballar cada dia. Els escacs potencien la memòria dels seus practicants perquè durant el joc es necessita utilitzar-la.

Està demostrat que els escacs és un joc immillorable alhora de fer treballar el nostre cervell. Si es coneix la normativa que estableix que no es poden tocar les peces per comprovar els moviments que es volen calcular, ja que han de ser fets mentalment, i que cada moviment porta diverses variants, és obi que s’exercita la memòria. A més, com que s’hi barreja el component lúdic, les persones ho fan sense adonar-se de l’esforç.

Durant la partida, en funció de la situació del joc, es potencia la memòria a curt i llarg termini. Quan es creu que un jugador ha vist una bona combinació de jugades, es necessita calcular mentalment tots aquests moviments amb anticipació. I per fer-ho, és fonamental recordar-se de totes les posicions noves, per així poder anar reproduint totes les jugades fins al final. En aquest cas s’estarà exercitant la memòria a curt termini perquè un cop efectuats els corresponents moviments, el jugador ja se’n pot oblidar.

D’altra banda, els escaquistes de més alta categoria també recorren a la memòria de llarg termini. Degut a la multiplicitat d’alternatives per cada jugada i al relatiu curt temps (sobretot en partides ràpides) per escollir la millor resposta, la memòria es converteix en un aliat molt important per l’escaquista. Moltes de les respostes poden basar-se en l’experiència o el coneixement de l’escaquista de posicions similars vistes anteriorment. Cal recordar que tots ells, prèviament, s’han passat hores estudiant obertura i posicions concretes per utilitzar-les quan calgui. I per això es diu que és un aliat, perquè gràcies a la memòria, es reconeixen posicions que han estat preparades anteriorment per tal de poder fer la jugada més adient.

Un estudi demostra que els escacs són un bon remei per combatre la pèrdua de la memòria. L’Hospital Universitari de València certifica que els escacs és un esport mental que serveix per activar la memòria, no només dels joves, sinó també d’ancians. Aquest és el mateix estudi que l’Antoni López explica en l’entrevista com a teràpia de prevenció per l’alzheimer, però també es pot aplicar en aquest apartat ja que millora les aptituds memorístiques. L’estudi sencer s’exposa en l’apartat 6.

L’estudi consistia en investigar 120 usuaris d’origen social i econòmic divers, de quatre centres especialitzats en atenció a la gent gran. Els van dividir en dos grups de seixanta persones. Els primers assistien a un curs setmanal d’escacs durant un any mentre que els segons, l’anomenat grup de control, feien altres activitats d’oci que requereixen menys esforç mental. Al cap d’un any, el segon grup no va millorar gens les

seves prestacions mentals. En canvi la majoria dels membres del primer grup va veure com augmentava el seu rendiment cognitiu, sobretot en la memòria. Segons la neuropsicòloga Alma Bueno es van obtenir uns resultats molt positius perquè molts avis van ser menys lents a l’hora de processar la informació que rebien i tenien més capacitat per emmagatzemar-la al cervell sense perdre-la.

En resum, la pràctica dels escacs és un mitjà excel·lent per activar i potenciar la memòria dels seus practicants. D’una banda, així ho demostra aquest prestigiós estudi i també s’ha constatat que durant el joc, es treballa la memòria tant a curt com a llarg termini.

3.2 Facilita la concentració, paciència i perseverança

A l’era dels jocs d’ordinador i de consoles, Internet, televisió o telefonia mòbil, els experts han denunciat una gran davallada preocupant en els nivells de concentració de la població, especialment en edat adolescent.

Però si la gent afectada amb problemes de concentració fa un esforç i mostra interès ho podrà solucionar jugant als escacs. Perquè un dels molts beneficis que obtindran aquelles persones que juguin a escacs, és que mostraran millores en les aptituds per a la concentració i en conseqüència també milloraran en la paciència i la perseverança. Aquesta millora té a veure i alhora potencia diversos mètodes de raonament com l’analogia8 i les comparacions.

Com ja s’ha dit anteriorment, els escacs en millorar la concentració també influeix en la millora la paciència i la perseverança. En relació amb la paciència, els escacs transformen una persona impacient en pacient, ja que el jugador s’ha d’esperar a que el rival faci el seu moviment quan ell ja té decidida la següent jugada que farà. Les partides que es juguen amb un ritme de joc lent són molt llargues; cal recordar que cada jugador disposa de 90 minuts més 30 segons de bonificació per cada jugada feta, i per tant, els jugadors disposen de molt temps per pensar. Això fa que de vegades molts jugadors (inclús jo mateix) s’hagin d’esperar entre 10 i 30 minuts a que l’oponent mogui peça, quan aquest es troba en una situació complicada en la partida i l’altre ja té clar des del primer moment quina jugada realitzarà. El jugador que ja té pràcticament assegurada la victòria ha de saber controlar la seva paciència, aguantant-se fins que el rival contesti de manera respectiva i ha d’evitar comentaris com: “Que penses tant si ja estàs perdut?” típics de partides amistoses. A força de repetició de llargues estones d’espera fins que el rival mogui peça, la persona s’acaba autocontrolant i a esperar tranquil i calmat.

Els escacs fa que els jugadors es proposin aconseguir reptes i per als qual empraran els mitjans i les estratègies necessàries per intentar arribar a l’objectiu marcat. Si no és possible aconseguir l’objectiu per la via pensada, es buscarà una altra manera per assolir el repte. D’aquesta forma, es millora en les aptituds associades a la perseverança. Però un jugador pot competir amb actitud molt perseverant, que implica constància, fermesa i tenacitat, i tot i així pot ser que l’adversari sigui millor i no guanyar la partida.

3.3 Millora el raonament i la resolució de problemes

Tots els jugadors d’escacs, quan juguen una partida, milloren involuntàriament el seu raonament mentre estan pensant la jugada més apropiada per realitzar. Els escaquistes necessiten raonar en cada torn totes les opcions i variants disponibles, per poder efectuar la millor jugada i així provocar problemes l’oponent. Com més es juga als escacs més es raona i per tant, cada vegada es desenvoluparà més aquesta capacitat.

Per poder realitzar un molt bon procés de raonament, seria necessari seguir el següent esquema de la fase del pensament (extret del llibre Jaque Mate):

1. Observar.
2. Comprendre.
3. Deduir.
4. Planificar.
5. Calcular.
6. Actuar.

Aquesta cadena s’entén millor si es presenta com una escala, on cada etapa següent marca un pla de pensament superior. La relació que es pot establir amb una partida d’escacs és la següent:

Primer s’ha d’observar la col·locació de totes les peces del tauler. Després s’han de comprendre tots els moviments possibles que pot fer cadascuna de les peces per crear problemes al oponent. La següent fase consisteix en deduir el pensament que té el rival, és a dir, deduir quina jugada de resposta farà el rival a partir d’una jugada concreta que es té pensada. Una vegada s’ha aconseguit visualitzar el següent moviment que farà el rival, s’ha d’intentar planificar el màxim nombre de jugades possibles (amb les deduccions del moviment del contrari) per així, obtenir un benefici posicional o material a llarg termini. Un cop es tenen planificades les jugades, s’ha de comprovar que tota aquesta planificació que s’ha fet, no comporti cap error imprevist. Per tant s’ha de calcular que el rival no tingui cap jugada que pugui trencar el pla, o calcular que no falti cap jugada per aconseguir l’objectiu planificat. Després de fer tot aquest llarg procés mental, ja només queda actuar, fent totes les jugades planejades. Per poder completar el procés del pensament escaquista, és necessari haver anat passant amb ordre per cadascuna de les 6 fases.

Com que s’ha desenvolupat una gran capacitat per fer un bon raonament, això crea problemes a l’adversari, degut al bon moviment que s’ha efectuat en el tauler. Totes aquestes habilitats les tenen tots els jugadors, i qui aconsegueixi més vegades posar en problemes a l’oponent, tindrà més possibilitats per endur-se la victòria. Llavors cada jugador té l’objectiu de resoldre tots els problemes que el rival li provoca, mitjançant jugades encara més bones. I si es té una bona capacitat d’anticipació, també es tindrà ben desenvolupada la capacitat de profilaxis que és aquella que permet anticipar-se a les jugades perilloses per evitar problemes (s’explicarà al final d’aquest subapartat).

L’èxit del joc depèn de l’habilitat de la persona per a avaluar els problemes que se succeeixen a mesura que la partida es va desenvolupant, tot prenent en consideració la seva estratègia i la del seu oponent, i basant-se amb els coneixements adquirits prèviament. És important saber que el temps que es dedica a afrontar la resolució d’un problema en la seva etapa inicial ha de ser el temps de màxima qualitat, amb més reflexió que acció. L’avaluació global de la posició és crucial en els escacs.

Com ja se sap, en una partida es plantegen constantment una sèrie de problemes o dificultats a l’oponent perquè així es pugui acabar obtenint un benefici. La millor manera d’enfrontar-nos a un problema en el tauler (per exemple, es té el cavall amenaçat i no es pot moure enlloc) es preveure-la amb antelació i prendre les mesures adequades per evitar-ho. Aquesta estratègia de prevenció rep el nom de profilaxis. És un conjunt de jugades en que es pretén evitar que el rival actuï en una area determinada per por a represàlies. La finalitat de fer una jugada profilàctica no només és millorar la posició pròpia, sinó evitar que l’oponent millori la seva. Referit a la profilaxis, el campió del món entre els anys 1963 i 1969 Tigran Petrosian, va dir la famosa frase: “El que millor resol les dificultats és qui les soluciona abans que sorgeixin. El que millor venç als enemics és aquell que triomfa abans de que les amenaces d’aquests es concretin”.

Com que els escacs treballa la capacitat de prevenir i anticipar-se a les dificultats, això farà que els escaquistes tinguin més facilitat per evitar els problemes, tant del joc mateix com els de la vida real.

3.3 Augmenta el quocient intel·lectual en adolescents

Els escacs aporten grans beneficis en l’àmbit intel·lectual i, per tant, es veu reflectit en el quocient intel·lectual dels escaquistes. El quocient intel·lectual (de l’anglès IQ) és un valor que resulta de la realització d’un test estandarditzat per a mesurar les habilitats cognitives i la capacitat intel·lectual d’una persona (la intel·ligència) en relació amb el seu grup d’edat. S’expressa de forma que el IQ mitjà d’un grup d’edat sigui 100, de forma que si una persona té el seu IQ superior a 110, està per sobre de la mitjana del seu grup d’edat, i si el té inferior a 90 està per sota de la mitjana del seu grup d’edat.

El quocient intel·lectual d’una persona adulta es manté estable tota la vida, i encara que jugui a escacs freqüentment, difícilment li augmentarà, però sí farà que es mantingui, perquè el quocient intel·lectual pot reduir-se considerablement en funció que la persona es vagi fent més gran, i en funció de que tingui uns mals hàbits saludables. Els escacs però, ho eviten el màxim possible.

Un estudi realitzat per la fundació nord-americana Wellcome Trust, va descobrir que el quocient intel·lectual pot augmentar o reduir-se significativament durant l’adolescència. Va revelar que aquest canvi en la capacitat intel·lectual estaria relacionat amb modificacions que es donen a aquestes edats en l’estructura del cervell humà.

A l’any 2004, els investigadors van realitzar proves d’intel·ligència a un total de 33 adolescents sans, quan tenien entre 12 i 16 anys. Quatre anys més tard, quan els participants ja havien complert entre 16 i 20 anys, se’ls hi va tornar a realitzar les mateixes proves. Els dos cops, els científics també van prendre imatges del cervell dels joves utilitzant escàners de ressonància magnètica. Els resultats de les proves de quocient intel·lectual dels participants havia augmentat i en altres havia disminuït. Estudis previs havien evidenciat que l’estructura del cervell també pot canviar i adaptar- se durant la vida adulta.

Amb aquest estudi9 es demostra que durant l’adolescència, com que el cervell no està completament format i pot patir canvis, la gent que jugui a escacs molt probablement augmentarà el seu quocient intel·lectual. En canvi, si es comença en edat adulta ja serà massa tard per veure les millores (perquè el cervell ja està definit) tot i que com a mínim farà que no es redueixi.

Referit a aquest augment del quocient intel·lectual, això ho demostra un altre estudi10 realitzat pel govern veneçolà l’any 1987. Durant 5 mesos, 4000 estudiants van estar estudiant sistemàticament escacs, i un cop finalitzat aquest període de temps, la majoria d’ells va obtenir una millora considerable en les seves puntuacions del quocient intel·lectual.

També hi ha un altre programa dirigit pel Doctor Ferguson a finals del 1987, que consistia en fer assistir tots els alumnes d’una escola de Pennsilvània (EUA) a classes d’escacs. Aquesta classe, formada per 9 nois i 5 noies, tenia a l’inici una mitjana de 104.6 de QI. Un cop finalitzades les classes, les conclusions del doctor van ser que els alumnes van millorar en totes les habilitats cognitives, sobretot la memòria i llavors es va mostrar un bon desenvolupament en les capacitats intel·lectuals. En desenvolupar-se aquestes capacitats intel·lectuals es veurà afectat el QI dels alumnes. Aquests dos estudis s’explicaran més detalladament en l’apartat 6.

3.4 Els escacs com a coneixement històric, informàtic i cultural

A part de proporcionar millores en tots els aspectes d’àmbit intel·lectual relacionats amb el desenvolupament del cervell, els escacs també aporta als seus jugadors informacions addicionals perquè tenen més cultura general de geografia, història o informàtica.

Amb els escacs els aficionats arriba a conèixer el desenvolupament històric i geogràfic d’aquest esport al llarg de la seva història. Permet conèixer personatges històrics com ara Napoleó Bonaparte, Alexandre el Gran, Goethe, Kant, Franklin, tots ells excel·lents estrategs en les seves branques i alhora coneguts per la seva gran passió i estima pels escacs.

 

Relacionat amb la geografia, el bon escaquista es mostra interessat en conèixer els pobles que l’han practicat durant milers d’anys des de l’Índia, Pèrsia fins a l’Europa Occidental. Un altre motiu important per poder-ho relacionar amb la geografia és que la gran majoria de les obertures i les defenses que es produeixen a l’inici del joc, tenen el nom de diferents nacionalitats d’arreu del món, però especialment d’Europa. Com per exemple: obertura escocesa, obertura índia, defensa francesa, defensa italiana, defensa letona etc… S’acostuma a posar el nom d’aquestes nacionalitats en funció del país a on es va produir per primer cop o en funció de la nacionalitat de l’escaquista que la va crear. Abans que l’escaquista jugui una obertura d’una nacionalitat concreta, ja s’ha interessat pels conceptes bàsics més destacats d’aquell país, i a mesura que va fent obertures o defenses amb el nom de diferents nacionalitats, va coneixent noves dades que abans no sabia.

En el món actual, el coneixement informàtic és part de la formació integral dels estudiants. L’escaquista en l’actualitat fa servir programes informàtics de gran complexitat i la seva utilització forma part de la seva formació. És a dir, per una part la informàtica ajuda als escacs mitjançant programes informàtics que milloren el seu aprenentatge, anàlisi de posicions, resolució de problemes, etc. Per una altra banda, jugar als escacs estructura el cervell de forma més eficient, la qual cosa permet millorar les aptituds per ser un bon analista i programador informàtic.

Notes

1. Modalitat del raonament no deductiu que consisteix en obtenir una conclusió a partir de premisses en les quals s’estableix una comparació entre elements o conjunts diferents.
2. BBC, Mundo, “El coeficiente intelectual puede cambiar en la adolescencia”.
3. http://www.auschess.org.au/articles/chessmind.htm (en anglès). En aquesta web hi ha els dos estudis del IQ i el que millora el pensament crític de l’apartat 4.3.