Autor: Oriol Calvet Segura
Grup classe: Segon de batxillerat científic – tecnològic
Tutor del treball: Francesc Carmona.
Curs acadèmic: 2015-2016.
Data de presentació: 21/12/2015.
6. Recopilació d’estudis favorables als escacs
7. Selecció d’entrevistes a experts vinculats als escacs
8. Jocs inventats relacionats amb els escacs
9. Conclusions
10. Bibliografia
7. SELECCIÓ D’ENTREVISTES A EXPERTS VINCULATS ALS ESCACS
Com ja s’ha avançat en la introducció, una molt bona font d’informació per realitzar el treball han estat 5 entrevistes a persones vinculades als escacs. Una d’aquestes se li ha fet, com no, a Joan Segura que també ha ajudat a contactar amb altres personalitats totalment dedicades als escacs. La més destacada de totes aquestes entrevistes ha estat al Gran Mestre Internacional i 8 vegades campió d’Espanya Miquel Illescas (li he pogut fer en persona) que és l’autor del llibre “Jaque Mate” que s’ha llegit per a l’elaboració del treball. Les altres tres entrevistes són al secretari de la federació Catalana d’escacs, un professor d’escacs a les escoles i un psiquiatra, tots ells també escaquistes. S’ha considerat convenient seleccionar només les preguntes que aportessin més informació en relació al tema del treball degut a la gran extensió que ocuparien totes les preguntes que s’han fet.
7.1 Entrevista a Antoni López Manzano
Té 55 anys, està casat i té una filla. És l’actual secretari general de la federació catalana d’escacs, lloc que ocupa des de 29 anys. A més, és un jugador federat al Club Aragonés amb un ELO aproximat a 2100 punts. Té una gran relació amb Joan Segura que el va contractar com a secretari. Han escrit llibres junts com “Iniciación al ajedrez”.
– Quins són els motius que fan que la gent comenci a jugar a escacs i quins són els motius per el quals recomanaria jugar-hi?
Els motius pels qual la gent comença a jugar als escacs són els següents:
- Li ensenya un familiar que en sap i li
- Ho aprèn a l’escola amb algun amic, o un professor d’escacs.
- Ha sentit parlar dels beneficis dels escacs i va a un club o una escola per
Els motius pels quals recomanaria aprendre a jugar són molt variats:
- Primer de tot perquè es un joc molt
- Es econòmic i es pot practicar en qualsevol
- Es una afició per tota la teva
- Encara que tinguis dificultats físiques ho pots practicar
- Desenvolupa la memòria, la concentració, la lògica, la visió espacial, la paciència, la responsabilitat
- Va bé tant per a la gent gran, perquè és una gimnàstica mental excepcional, com per als més menuts perquè els ajuda en la resta d’assignatures de l’escola.
– Quins canvis positius d’actitud/caràcter es manifesten al practicar escacs freqüentment?
Els escacs, tot i ser un esport individual, fomenta les relacions amb les persones que ho practiquen i fa més sociable. Les persones amb dificultats de sociabilitat es troben a gust parlant del tema dels escacs i fa que s’obrin facin amics. Els escacs també fomenta la tenacitat, la lluita, l’esforç i el treball ben fet.
– O negatius?
El problema dels escacs, igual que en qualsevol altre activitat de la vida és l’excés, l’obsessió. Els escacs poden ser tant absorbents com tu permetis que siguin, i un excés de qualsevol activitat mai és bo. Primer són els estudis, la família, els amics i la resta d’activitats d’una persona.
– Recomanaria implantar els escacs a les escoles? Perquè? En cas afirmatiu quantes hores a la setmana?
Tant el Parlament Europeu 2012, com el Parlament de Catalunya 2010, com el Congrés dels Diputats espanyol al 2015 han donat suport a la introducció dels escacs a les escoles pel seu alt valor pedagògic. Per tant, no és que ho digui jo, és que està avalat per nombrosos estudis a tot els món. La UNESCO també va recomanar la pràctica dels escacs a l’any 1995.
– És cert que la pràctica dels escacs aturen l’evolució de les malalties degeneratives, tals com l’alzheimer?
S’han fet estudis que demostren que els exercicis mentals, com ara els escacs, ajuden a retardar les malalties degeneratives com l’alzheimer.
Els escacs és un joc que es pot considerar terapèutic i que ajuda als problemes socials tan variats com la reinserció dels presos, la drogoaddicció, la falta d’autoestima i l’oci improductiu. Els escacs és un excel·lent mitjà per esplaiar positivament l’agressivitat i estabilitzar les nostres emocions. Però a més, els escacs fomenta valors positius, la sociabilitat, la resistència a les frustracions, el control a la impulsivitat, el saber perdre i acceptar els contratemps aprenent a superar-los, virtuts que l’ajudaran de gran a tenir un sa control emocional i a tenir un major èxit a la vida.
– Quina relació hi ha entre els escacs i les matemàtiques?
Pel que fa als escacs com a eina educativa, els nens petits poden començar a conèixer conceptes de geometria com diagonals, línies, quadrats, amb el tauler d’escacs. A nivell matemàtic, s’ha demostrat que els nens que aprenen a jugar als escacs i ho practiquen tenen una millora significativa que es concreta en la millora de la capacitat de pensament lògic – matemàtic, en el domini numèric i operatiu, en la capacitat mètrica, en la millora de l’orientació espacial i en la resolució de problemes.
El matemàtic Carl Gauss es va veure interessat a resoldre el problema de les 8 dames. Així també, Leonard Euler es va plantejar i va resoldre el problema del moviment del cavall (recórrer amb el cavall per totes les caselles del tauler sense passar dues vegades en cap d’elles), a més de proposar solucions dins del tauler d’escacs per a la construcció dels quadrats màgics d’ordre n.
Els jugadors d’escacs tenen orientació cap a les matemàtiques i hi ha òbvies similituds des que els escacs és un joc de resolució de problemes, avaluació, pensament crític, intuïció i planificació, molt semblat a l’estudi de les matemàtiques. Els estudis demostren que els estudiants que juguen escacs incrementen les seves destreses per a la solució de problemes, respecte a les dels seus companys.
– Existeixen estudis sobre persones de la tercera edat que pateixen malalties degeneratives com l’alzheimer, demència senil que al iniciar-se en el joc dels escacs hagin disminuït els símptomes o els efectes d’aquestes malalties? En que es basen els estudis?
Existeixen molts estudis amb gent gran que pateix alzheimer i que al fer exercici mental mitjançant els escacs milloren les seves capacitats i el rendiment cognitiu. N’hi ha tants que només n’he seleccionat un que m’ha cridat l’atenció realitzat per l’hospital universitari de Valencia de persones entre 55 i 87 anys.
L’estudi es basava en dividir en dos grups de 60 persones a gent de centres especialitzats en atenció a gent gran de diverses classes econòmiques i culturals. El primer grup va realitzar un curs d’escacs setmanal durant un any, mentre que l’altre grup va fer altres activitats de menor treball mental.
Al acabar l’experiment, els resultats van ser concloents: els que no havien fets les classes d’escacs no havien millorat gens les seves prestacions mentals; en canvi, el 65% dels que van assistir a les classes, van veure com augmentava el seu rendiment cognitiu de forma espectacular. Segons els doctors el resultat va ser extraordinari i va confirmar el potencial que pot tenir aquest esport per alleujar l’impacte d’aquesta malaltia.
7.2 Entrevista a Elias Muratet
Va néixer a Barcelona al 1956 però actualment viu a Banyoles. És pare de dos fills i avi d’una neta. Està llicenciat en dret per la UB i actualment treballa d’advocat des de l’any 1980. Juga als escacs des dels 6 anys. Té el títol d’àrbitre d’escacs tant per la Federació Catalana com per la Federació Espanyola i amb normes d’àrbitre Internacional. Des de 1990 és monitor d’escacs a diverses escoles de primària a Banyoles on també és el president del Club d’Escacs Banyoles.
– Quins canvis positius d’actitud/caràcter es manifesten al practicar escacs freqüentment?
Molts. Jo destacaria la relació cordial amb el rival. Es guanyi o es perdi, és té una bona relació amb el contrincant, doncs és una pràctica habitual fer un anàlisi de les partides i comentar mútuament les pretensions amb les jugades fetes i el que preveies que l’altre faria. Per tant, ajuda a treballar les relacions interpersonals des d’un punt d’igualtat. Penso que el més important dels escacs és l’acceptació de les responsabilitats dels propis errors, i la voluntat d’automillora, i per tant es fa sovint una autocrítica positiva.
– I en relació amb les facultats mentals?
La pràctica del escacs fa treballar (gairebé de forma exclusiva, en el sentit de que és la única part del cos que es treballa) les funcions cerebrals, en els seus diferents aspectes: memòria, reflexió, control d’impulsos, etc. Així com un bon cos s’adquireix amb exercici físic, les facultats mentals s’exerciten amb un treball del cervell, i els escacs en són una bona activitat. És difícil trobar un jugador d’escacs que no gaudeixi de l’exercici mental, molt sovint són bons en matemàtiques, els agraden les endevinalles, els joc d’ingeni, etc..
– Recomanaria implantar els escacs a les escoles? Perquè? En cas afirmatiu quantes hores a la setmana?
Si, es més, en el projecte “Observo, penso, jugo” de la utilització dels escacs com a eina educativa, ha estat aprovat pel Departament d’Ensenyament com a assignatura curricular a Primària, i ja s’està implementat a les escoles catalanes.
Parlar dels avantatges en els més joves dels escacs requeriria una llista molt llarga, no només en aspecte de evolució mental, sinó també en aspectes relacionals i d’evolució personal. Si fes una relació de tots els avantatges que té el joc dels escacs seria molt llarga.
Per dir quantes hores a la setmana no podem oblidar que és un joc (o un esport) que exigeix un esforç mental important i això no es pot “forçar”. Crec que seria contraproduent obligar a un sobreesforç, ja que conduiria a l’abandonament del plaer que proporciona jugar. Crec que amb una hora, hora i mitja a la setmana seria suficient (si li agrada ja seguirà jugant fora del horari escolar).
– Creu que els jugadors d’escacs tenen una tipologia psicològica comuna? O hi ha diversitat?
Crec que la tipologia no es comuna, cadascú té la seva pròpia idiosincràsia; ara bé, no puc amagar que penso que la incorporació a la pròpia personalitat dels beneficis (de tota mena) de la pràctica dels escacs acaba comportant l’assumpció de pràctiques vitals que ajuden a dibuixar un perfil més o menys concret, i favorable a una psicologia positiva, en generar estats de flux amb la pròpia existència.
– Coneix algun jugador que hagi tingut alguna d’aquestes malalties degeneratives? I si al iniciar-se al joc hagi atenuat els efectes d’aquestes malalties degeneratives?
Al nostre Club tenim una persona, que tota la vida ha estat un bon jugador, que té un principi d’Alzheimer (té 84 anys) i la pràctica dels escacs li ha estat prescrita pel metge. No podem dir que millori, però si que no es detecten davallades en el seu estat, que en els dos darrers anys es manté. Ell (i el seu metge) ho viu com un èxit.
7.3 Entrevista a Eduard Vieta Pascual
És professor titular del departament de psiquiatria i psicobiologia clínic de la facultat de medicina en la UB. També és el cap del servei de psiquiatria i psicologia de l’Hospital Clínic Universitari. És un expert de les capacitats cognitives del cervell que els escacs desenvolupa.
– Quins canvis positius d’actitud i caràcter es manifesten al practicar escacs freqüentment?
La pràctica dels escacs pot tenir conseqüències positives o negatives en funció de les característiques de la persona que els practica i la intensitat d’aquesta pràctica. En general, les conseqüències positives superen àmpliament les negatives, però hi ha excepcions. També depèn de si el joc es fa online o de manera presencial. Per a la majoria de la gent, aprendre a jugar a escacs durant la infantesa o l’adolescència comporta desenvolupar qualitats com la concentració mental, la paciència, la planificació, i la competitivitat sana. Els escacs és un esport sense contacte físic però amb tots els elements i beneficis de qualsevol esport, i contra el que pensa molta gent, per jugar be cal tenir també una bona forma física.
– Recomanaria implantar els escacs a les escoles? Perquè? En cas afirmatiu quantes hores a la setmana?
Per a mi els escacs haurien de formar part de l’oferta esportiva de les escoles. El que passa els que els nens i nenes ja passen moltes hores en front d’ordinadors, mòbils i consoles i l’activitat física és molt necessària, per tant no hauria d’anar en detriment d’aquesta.
– Els escacs poden augmentar el quocient intel·lectual o simplement evita que es redueixi?
Les dues coses. Els escacs ensenyen a pensar més enllà de lo immediat; ensenyen tàctica però també estratègia, et fan conscient de les cadenes acció –reacció, i desenvolupen capacitats neuropsicològiques com l’atenció, la memòria, la velocitat de processament i les funcions executives. També augmenten la “reserva cognitiva”, que ajuda a mitigar els efectes de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o malalties mentals com l’esquizofrènia i el trastorn bipolar.
– Quins beneficis en àmbit personal i social aporta els escacs?
Si la persona que juga no es limita a mirar el taulell i prou, ajuden a socialitzar-se, a posar-se en el lloc dels demés, i a aprendre a perdre i a guanyar. A Mourinho li hauria anat be aprendre escacs.
– Quines capacitats cognitives es treballen i es desenvolupen més?
L’atenció, la memòria, la velocitat de processament i les funcions executives.
– És cert que la pràctica dels escacs aturen l’evolució de les malalties degeneratives, tals com l’Alzheimer ? Quines altres malalties cerebrals els escacs fan que s’atenuïn els símptomes? Coneix algun cas?
Més que aturar, el que fa és alentir la seva progressió, per què aquestes malalties fan una “poda” neuronal; com més arbonificació tinguin els circuits cerebrals, menys lesiva és la poda. Potenciar la reserva cognitiva amb els escacs és una bona manera de preparar-se contra els estralls neuropsicològics de l’envelliment i certes malalties.
– Els escacs millora el pensament crític de les persones? Perquè?
No necessàriament. Les qualitats que un pot desenvolupar amb els escacs de vegades es generalitzen i de vegades no. És a dir, hi ha gent que després fa servir aquestes qualitats en altres àmbits i hi ha gent que només ho aplica quan juga a escacs. El que si fan els escacs és ensenyar a vèncer frustracions, admetre els propis errors, i posar-se en elm lloc dels altres, però com ja he dit, hi ha gent que això no ho fa servir fora del joc.
7.4 Joan Segura Vila
Va néixer a Santa Coloma de Queralt al 1928. Està casat amb tres fills i 3 néts. És un jugador, àrbitre i directiu d’escacs. Com a jugador ha passat per 6 clubs al llarg de la seva trajectòria on va començar al Vic i ha acabat als Tres Peons (el mateix club que el meu). Ha guanyat desenes de torneigs amb un ELO superior als 2200 punts i va aconseguir el tercer lloc en el Campionat de Catalunya, on se li va donar el títol de Mestre Català. Com a directiu, va ser president de la Federació Catalana d’Escacs, entre 1978 i 1987, la qual cosa li va comportar també una vicepresidència a la Federació Espanyola. Dos anys més tard va ser nomenat com l’únic President d’Honor de la FCE que encara ho conserva. També va ser àrbitre Internacional fins al 1988.
Actualment es dedica a publicar els problemes d’escacs diaris al Mundo Deportivo i al Punt Avui.
– Quins aspectes beneficiosos destacaries dels escacs?
Sempre he pensat que els escacs, en general, tenen molts aspectes beneficiosos, com el fet de necessitar un adversari per comparar el teu punt de vista propi amb el rival que tens davant teu. Aquest fet ajuda a atenuar i superar l’egocentrisme dels nens.
El joc desenvolupa els diferents aspectes de personalitat i és un gran ajut en la formació integral dels nens.
Els escacs són una activitat competitiva per naturalesa, i per tant, afavoreixen aquelles qualitats necessàries per la lluita quotidiana.
Un altre fet important és l’aspecte ètic, ja que una vegada conegudes les seves regles no admeten excepcions i són iguals per tothom.
– Trobes que és una bona iniciativa la implantació dels escacs a les escoles com assignatura? Hi ha algun estudi antic que ho demostri?
Clarament sí. Està demostrat que la pràctica dels escacs desenvolupa la intel·ligència. Dotzenes de científics de tot el món ho han investigat i van ser professors soviètics del 1925 que van propiciar la introducció als col·legis com assignatura optativa. L’informe psicomètric de la URSS era molt extens, però val la pena redactar la part final: “Els escacs estimulen, desenvolupen i disciplinen la intel·ligència. No existeix cap altre joc que s’acosti tan a la lògica pura i a la deducció pròpia del pensament modern”.
Els científics russos van deixar per la posterioritat 16 virtuts dels escacs: concentració, pla lògic, imaginació, previsió, memòria, voluntat de vèncer, control dels nervis, decisió, esperit de síntesi, creativitat, organització metòdica, autocrítica, atenció a diferents fronts, deducció de les reaccions de l’adversari, objectivitat i intuïció. Però aquestes 16 regles d’or no ho són tot. Els escacs és un combat que exigeix un gran esforç de voluntat.
Un dels experiments més fiables realitzat a escoles és el que van practicar a l’escola Monte Faro (La Corunya) per encàrrec d’una empresa que agrupava 32 escoles de l’estat espanyol. 16 nens van rebre durant un mes classes d’escacs i uns altres 16 d’altres matèries. Dels que havien estudiat escacs, la seva capacitat actual havia augmentat un 56% mentre que els altres només un 25%. El director de l’empresa va declarar: “poques assignatures tenen les virtuts dels escacs, per exemple la de calcular variants de memòria constantment al llarg d’una partida. El nen abans de realitzar un moviment amb la mà ho fa amb el cervell, i així l’esforç intel·lectual del nen s’enriqueix”.
Els escacs té algun aspecte negatiu?
En general els escacs no perjudiquen la salut dels participants però hi ha casos excepcionals. Un d’ells pot ser el de les persones delicades del cor i que no en tinguin constància. Val la pena conèixer el que va passar l’any 1945 en l’encontre Altés (Terrassa) – Aulina (Club Paluzie) de la 1a divisió catalana. El jugador Joaquim Aulina va caure desplomat sobre el tauler i tots els auxilis no van poder-li salvar la vida. Va morir realment jugant una partida d’escacs, però s’ha de tenir present que superava els 60 anys i no havia passat cap revisió cardíaca. Avui en dia tots els nens han passat un control de salut i per tant els escacs no poden perjudicar.
Els escacs també poden ser addictius i els pares i els mestres han de procurar que el nen no s’obsessioni i descuidi els estudis o altres facetes importants de la seva vida pels escacs. De totes maneres, el risc d’obsessionar-se amb els escacs està més que compensat per les grans avantatges que té per la formació del caràcter, la seguretat en un mateix, el pensament lògic, la previsió de les conseqüències. Tot és molt important i de fet són molts els nens que han vist un bon ajut per a superar alguns dels seus problemes.
7.5 Miquel Illescas Córdoba
És un escaquista català nascut a Barcelona en l’any 1965. Té una filla de 7 anys amb la Gran Mestre femenina Olga Alexandrova. En l’any 1988 va obtenir el títol de Gran Mestre Internacional i anys després va assolir un ELO màxim de 2640 punts. Posseeix el rècord absolut de ser l’espanyol amb més campionats d’Espanya individuals (n’ha guanyat 8 en total) i també de ser el català amb més ELO de tota la història.
– Recomanaria implantar els escacs a les escoles com a nova assignatura? Quins beneficis aporten als nens?
Recomanar portar els escacs als centres escolars no és alguna cosa que hagi de fer jo, ja ho han fet el Congrés de Diputats, el Senat, la UNESCO i el Parlament Europeu. Per això ja són moltes les institucions que es sumen a reclamar aquesta iniciativa. I en relació als beneficis, els escacs són una forma sofisticada de les matemàtiques, perquè és un joc on la geometria està molt present ja que apareixen conceptes com: línia recta, fila, columna, diagonal, el control de l’espai. I també apareix l’aritmètica quan per exemple, es diu que una torre equival a un cavall i dos peons. Doncs això és una equació de primer grau (T= C+X). Els nens s’acostumen a fer aquest tipus de càlculs mentals que després necessitaran per resoldre qualsevol problema de naturalesa similar. Però a part de ser un joc divertit que els alumnes hi tenen interès, hi ha la vessant intel·lectual: memòria, concentració, raonament etc.. També són coneguts per respectar les regles i el rival i desenvolupar l’actitud empàtica. I per últim, els escacs ajuda a formar el caràcter, enfrontar-te a la presa de decisions inclús quan porten a escenaris negatius, assumir l’èxit i el fracàs. És difícil trobar assignatures que facin tot això de la forma neta i elegant que ho aconsegueix els escacs.
– Quins avantatges en l’àmbit social aporta els escacs?
Els escacs t’obliga a escoltar perquè en el moment que es deixa de prestar atenció a la jugada del contrari, els resultats no són bons. Per tant, afavoreix el desenvolupament de les relacions socials en el sentit que incita a que sempre es respecti el torn i la paraula de l’oponent, l’escoltem i que intentem de comprendre’l, perquè si es comprèn el que l’altre fa, podem jugar una bona partida.
– Com pot ajudar la practica dels escacs en la gestió dels estrès en la vida quotidiana?
Els escacs és com un gimnàs o com un entrenament. Aleshores si s’està acostumat a resoldre problemes amb poc temps o si s’està acostumat a prioritzar objectius, si després aquests hàbits estratègics es poden aplicar a la vida, es pot estalviar molt d’estrès.
La pràctica dels escacs ajuda a agafar mètodes que després poden ser molt útils en qualsevol altre situació de la vida quotidiana.
– És cert que la pràctica dels escacs aturen la progressió i redueix els símptomes de les malalties degeneratives tals com l’Alzheimer?
Més aturar la progressió, la pràctica dels escacs ajuda a prevenir i retardar l’aparició de l’Alzheimer com ho demostren diversos estudis. Si no s’utilitza el cervell humà s’acaba oxidant al no reptar-lo a pensar. Llavors moltes d’aquestes malalties degeneratives s’associen amb uns hàbits poc saludables i en aquest sentit la pràctica dels escacs és perfecte per mantenir-se en forma i tenir una activitat intel·lectual apropiada. Però crec que un cop es pateix la malaltia ja és massa tard per solucionar-ho. Tot i així, he vist casos de gent amb discapacitat mental que a través dels escacs recuperen l’autoestima i porten al màxim la seva capacitat dintre del seu radio mínim. Llavors diria que els escacs sempre afavorirà l’evolució d’aquest tipus de pacients perquè d’alguna manera et porta cap a un camí de correcció, però evidentment curar-se del tot no crec que pugui ser possible.
– Com afecta la pràctica dels escacs a les connexions neuronals del cervell?
Jo diria que del cervell humà sabem menys que del espai que està a milions anys llum el qual és sorprenent. És un misteri que aviat en sabrem molt més però el cert és que està demostrat que quan una persona aprèn un nou idioma o canvia de treball es desenvolupen noves connexions neuronals. Llavors els estudis fets sobre els escacs demostren que un mateix problema si l’intenta solucionar un Gran Mestre o un amateur, s’activaran diferents parts del cervell, lòbuls diferents perquè l’amateur està aprenent i el Gran Mestre tira de l’experiència i els coneixements prèviament adquirits. Llavors tinc claríssim que jugar als escacs és una activitat exigent al cervell i evidentment, s’activaran connexions neuronals i augmentarà la capacitat general per qualsevol altre tipus d’activitat.
– Té alguna contraindicació per la salut jugar a escacs d’alt nivell?
Tots els esports d’alt nivell tenen riscos perquè el mer fet de competir en aquest nivell, la exigència que suposa sigui futbol, ciclisme, tenis etc.., posa a prova el sistema nerviós de les persones. Quan es juguen campionats importants es pateix una tensió perquè tothom vol fer un bon paper. En el cas dels escacs com aquest patiment i tensió va acompanyada d’un procés molt personal (no pots escopir, cridar ni donar les culpes a l’àrbitre com fan els futbolistes), el escaquista assumeix en solitari tota la responsabilitat i la tensió. En conseqüència, el sistema cardiovascular pateix bastant en aquest esport. Els riscos dels escacs van exclusivament vinculats al tema del estrès i jo personalment vaig patir cert estrès quan estava a l’elit per això pot arribar a ser un problema.
– Quines característiques posseeixen els escacs per poder considerar-se un esport?
Aquí tot ve de la seva definició, si entenem esport com exercici físic aleshores el tir amb arc, la vela, el golf etc.. tampoc serien esports quan tothom ho considera. El esport tal com jo l’entenc és competició i llavors aquí ja no hi ha discussió. De fet si anem a les qüestions formals, està reconegut com un esport per el COI ja que té més de 180 països afiliats, té totes les estructures pròpies d’un esport: campionats locals, del món, olimpíades etc.. Els escacs també té un fort desgast físic (superior a molts altres esports) perquè, per exemple, a Kramnik en el campionat del món l’any 2000, va perdre 9 quilos en un mes tot i que menjava molt. Perquè el cervell és l’organisme del cos humà que més consumeix, sobretot glucosa, i necessita constantment una nova ingesta d’aliments per poder mantenir el ritme. El cervell no és cap broma, gasta molta energia i per això els escacs requereix una bona forma física dels escaquistes. Penso que indiscutiblement, els escacs és un esport com qualsevol altre perquè està reconegut per totes les institucions esportives.
– Quin consell donaria als jugadors principiants perquè no es desanimin en les seves derrotes i continuïn practicant?
Hem de partir que jo a cap alumne meu recomanaria dedicar-se als escacs perquè malauradament és una feina que molt poca gent hi pot viure bé. Actualment només els 30 millors del món poden treure un bon salari per viure en bones condicions. En canvi si s’estigués en el top-30 d’enginyers o metges segurament aniria econòmicament molt millor. Per tant, si es té clar que els escacs no pot ser una feina, que és una activitat per passar-ho bé, llavors sí que els recomanaria. Un bon consell que sempre es diu que ens hauria de guiar i fer de brúixola, consisteix en fixar-se com s’ha jugat abans de si s’ha guanyat o perdut. De seguida es diu, “com que he guanyat estic content i passo pàgina”. Doncs no, s’ha de fer l’anàlisi de la partida. Normalment el que fem els “bons” és sempre tractar de ser objectius. Si es perd, l’anàlisi de la derrota ens fa sentir millor perquè diràs que en aquesta pedra no tornaré a ensopegar. Psicològicament és bo comprendre perquè s’ha perdut i serveix per pensar que es pot millorar i que realment la derrota no ha estat embà. Quan es té aquesta sensació automàticament la persona ja se sent una mica millor. I després un altre consell consisteix en dir: anem pas a pas, això no ha de ser una feina és un hoobie, estic fent una cosa positiva pel meu desenvolupament personal i sobretot tu has de passar bé, si no t’ho passes bé segurament hauries de buscar alguna altra cosa.
– Quins són els principals secrets per arribar a aconseguir tots els seus èxits?
Realment la clau és que tinguis passió pel que fas, si vols arribar a ser un gran campió t’ha d’apassionar el que fas. No és només dir que jo vull guanyar perquè això no serveix. Tampoc serveix tenir una aproximació només científica de dir per exemple: faré cada dia vuit hores de feina. El motor de totes aquestes coses és la passió, quan a tu t’agrada, gaudeixes, tens un gran respecte per la teva feina és quan pots aspirar a tenir els èxits. Però realment penso que això bé al final de tot, la gent que vol començar allà per tenir èxit malament anem. Primer s’ha de començar per comprendre, gaudir, per millorar, per donar-te compte de la progressió, per ser capaç de mirar-te al mirall i dir: que faig malament i que tindria que fer millor?. Per millorar sempre s’ha de fer el que es fa malament tot i que a ningú li agrada veure les seves debilitats. Tothom vol pensar que som molt bons però l’actitud d’humilitat, feina, constància i de passió, penso que és l’únic camí possible per pujar a l’elit.
