Autor: Oriol Calvet Segura
Grup classe: Segon de batxillerat científic – tecnològic
Tutor del treball: Francesc Carmona.
Curs acadèmic: 2015-2016.
Data de presentació: 21/12/2015.
6. Recopilació d’estudis favorables als escacs
7. Selecció d’entrevistes a experts vinculats als escacs
8. Jocs inventats relacionats amb els escacs
9. Conclusions
10. Bibliografia
6. RECOPILACIÓ DELS ESTUDIS FAVORABLES ALS ESCACS
Aquest apartat anomenat “Recopilació dels estudis favorables als escacs” consisteix en unir tots els estudis importants que s’han exposat durant el treball i explicar-los més extensament. El títol diu “estudis favorables als escacs” perquè tots ells parlen sobre beneficis i canvis positius que els escacs comporta en el diferents àmbits de la persona.
En la gran majoria dels subapartats del treball s’ha fet referència a algun estudi, per comprovar que el benefici que s’explica és cert. En aquests subapartats però, he considerat més adient exposar-los resumits. Degut a que són llargs, si s’expliquessin sencers el lector podria perdre el fil del contingut del tema. Per aquest motiu, s’ha decidit crear aquest apartat 6 on estan explicats complerts tots els estudis que anteriorment s’han indicat, excepte aquells estudis curts i senzills que ja s’han exposat sencers en els punts anteriors del treball. Per tant, ara es tractaran més extensament els estudis que en apartats anteriors només apareixien resumits.
6.1 Els escacs ajuda a prevenir i combatre l’alzheimer
Jugar als escacs és una activitat beneficiosa per ajudar a prevenir i minimitzar certs símptomes de l’alzheimer. Aquesta afirmació la posa de manifest Joe Verghese i altres investigadors de l’Hospital de Medicina de Albert Einstein (Nova York) amb l’estudi publicat per New England Journal of Medicine el 19 de juny del 2003.
Aquest centre nord-americà va analitzar a 469 persones entre els 58 i 85 anys i les va dividir en 13 grups. Cada grup havia de realitzar una activitat diferent, com per exemple: tocar un instrument musical, ballar, fer mots encreuats, passejar, cuidar de nens petits, escriure, participar en debats, etc… Per descomptat, un d’aquest grups havia de jugar a escacs. Durant 5 mesos i 3 vegades per setmana aquestes persones s’havien de reunir per realitzar les activitats que tenien assignades.
Una vegada va passar el temps marcat del període experimental, els experts els hi van realitzar un seguit de proves per analitzar les dades obtingudes. Quan van acabar d’analitzar-les, es van trobar amb un fet molt significatiu. Qui més havia desenvolupat la seva capacitat cognitiva durant els 5 mesos, i havien reduït fins el 75% de risc de patir l’alzheimer, eren les persones que havien jugat a escacs. La segona activitat just després dels escacs que millorava el desenvolupament cognitiu era el ball.
Vistos aquests resultats ningú va posar en dubte que la pràctica dels escacs és una magnifica eina contra l’alzheimer.
6.2 Estudi sobre la reducció dels símptomes en persones amb TDAH
El estudi que s’explica sobre els efectes dels escacs en persones amb TDAH va ser presentat en les I Jornades d’Escacs, Educació, i Psicopatologia realitzades a Navacerrada (Madrid) al 2008. Mesos més tard, aquest mateix estudi va ser presentat en el XVI Congrés Nacional de Psiquiatria celebrat a Bilbao.
L’estudi consistia en seguir a 44 participants d’entre 6 i 16 anys d’edat amb TDAH, dels que el 90% estava seguit per un equip d’orientació, el que suggereix que tenien problemes escolars. Els alumnes van ser avaluats per un equip mitjançant les escales SNAP-IV i Conners, que van ser respostes per els seus pares. Aquestes escales mesuraven la inatenció, la hiperactivitat i la impulsivitat i els resultats es valoraven del 0 al 1 (com més alt indica millors resultats per reduir aquests tres símptomes). Les escales es van aplicar abans de començar l’entrenament, a les 6 setmanes i a les 12.
Els resultats presentats a Bilbao eren els obtinguts a les 11 setmanes, quan els alumnes havien assistit, aproximadament, a 8 classes d’escacs, més aproximadament 1 hora i 45 minuts setmanals de pràctica a casa. En aquest moment, 35 dels 42 participants (hi ha dos que van deixar l’estudi) obtenien uns resultats iguals o superiors a 0,90 en la escala SNAP-IV, que és la que mesura els símptomes del TDAH.
Aquests resultats magnífics reflecteixen que el 83% dels participants, que van obtenir una puntuació al voltant de 0,9 sobre 1, van poder eliminar parcialment la gran majoria dels símptomes que patien. Molts pares afirmaven que trobaven el seu fill diferent ja que pràcticament no notaven el trastorn que patia el seu fill. La mala notícia és que si no es continuava dedicant el mateix temps que abans als escacs (o més) s’aniria perdent mica en mica tot el que s’havia guanyat. I a la llarga també es podria tornar poc a poc amb els símptomes anteriors, perquè el cervell ja estaria acostumat al canvi que va suposar al principi i ja no faria tant efecte.
Per tant, aquest estudi demostra uns efectes excel·lents per atenuar els símptomes en els primers anys, però és convenient continuar investigant el TDAH per temps més prolongats.
L’altre estudi el va plantejar un equip d’investigadors en pacients amb esquizofrènia sense cap altre trastorn neurològic. Consistia en que un grup jugava durant 5 setmanes als escacs mentre que l’altre grup no jugués en cap moment. La interessant conclusió va ser que jugar als escacs amb certa regularitat, podia ajudar al pacient a resoldre millor els problemes, a més de brindar-li una activitat divertida i de cost pràcticament nul. L’estudi sencer s’explicarà en l’apartat d’estudis.
6.3 Estudi sobre les millores en les persones amb esquizofrènia
Un equip d’investigadors va plantejar un estudi en pacients amb esquizofrènia sense cap altre trastorn neurològic. El mateix va consistir en que un grup va jugar als escacs durant 5 setmanes (aproximadament 2 hores setmanals) mentre que l’altre grup no jugués en cap moment.
Després de finalitzar l’experiència, es va avaluar la capacitat cognitiva dels pacients mitjançant una bateria de proves intel·lectuals. Els resultats van donar un patró interessant, demostrant que qui va jugar als escacs va aconseguir realitzar proves amb major objectivitat. Aquest resultat pot inferir que els escacs els ha “entrenat” en la utilització del cervell per resoldre problemes objectius.
La interessant conclusió és que jugar als escacs amb certa regularitat pot ajudar al pacient a resoldre millor els seus problemes, a més de brindar-li una activitat divertida i de cost pràcticament nul. Un punt a destacar, és que després de finalitzar l’estudi, els pacients van mantenir el mateix interès i van continuar jugant pel seu compte.
6.4 Estudi del funcionament sobre els hemisferis cerebrals
El 2011 es va publicar un estudi de la universitat de Tubinga (Alemanya) dirigida pel psicòleg cognitiu Merim Bilalic. Es van seleccionar 10 jugadors professionals i 10 de aficionats. A través dels escàners MRI (ressonància magnètica) mesuraven l’activitat cerebral dels jugadors mentre realitzaven les corresponents proves.
La primera prova que ja està explicada, va consistir en la identificació d’objectes geomètrics senzills i posicions d’escacs per mesurar el temps de reacció. Amb la segona prova els investigadors van veure que quan mostren problemes d’escacs, els principiants miren directament les peces una a una per reconèixer-les; en canvi, els experts amb una sola mirada al centre del tauler ja tenen una visió perifèrica de totes les peces. Per últim, una tercera prova va consistir en analitzar l’activitat cerebral d’un professional i d’un principiant mentre disputaven una partida.
Amb aquestes proves es va que demostrar que els jugadors d’escacs fan treballar per igual tant l’hemisferi dret com l’esquerre, en el mateix moment, i proporcionalment cadascú segons el seu nivell escaquístic.
Aquest resultat va sorprendre a tots els investigadors ja que creien que s’exercitaria més l’hemisferi esquerre. S’havien pensat que la funció que fa de reconèixer objectes tindria un paper més rellevant. Però finalment va resultar que els temps de reacció dels dos hemisferis cerebrals eren els mateixos.
Dos anys més tard de la finalització, el diari nord americà The New York Times es va fer ressò d’aquest interessant estudi. Aquest fet va provocar que el psicòleg bosnià fos més conegut.
6.5 Estudi sobre l’augment de la memòria
Un estudi de l’Hospital Universitari de València certifica que els escacs és un bon esport per fer treballar les connexions neuronals i activar així la memòria. L’esperançadora investigació ha seguit un grup de persones d’entre 55 i 87 anys que un any després de començar a practicar escacs han millorat les seves aptituds memorístiques. Segons els investigadors, no es tracta d’una recepta universal, però sí d’un bon tractament que fins i tot pot ser una bona teràpia de prevenció per a malalties com la de l’Alzheimer.
Un grup d’investigadors que treballava sobre els típics problemes de pèrdua de memòria que comporta l’edat, van apostar pels escacs per frenar aquesta degeneració cognitiva amb 120 usuaris d’origen social i econòmic divers de quatre centres especialitzats en atenció a gent gran. Els van dividir en dos grups de 60 persones. Els primers assistien a un curs setmanal d’escacs durant un any mentre que els segons, l’anomenat grup de control, feien altres activitats d’oci que requereixen menys esforç mental. Al cap d’un any, els que no havien seguit les classes d’escacs no van millorar les seves prestacions mentals. En canvi, el 65% dels que van assistir a les lliçons van veure com augmentava el seu rendiment cognitiu, especialment en les capacitats memorístiques. Segons la neuropsicòloga Alma Bueno, investigadora del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari, es van obtenir un resultats molt positius. La majoria van millorar en la seva rapidesa mental i, en general, eren menys lents a l’hora de processar la informació que rebien. I relacionat amb la memòria, van notar que tenien molta més capacitat d’emmagatzematge d’informació en el cervell sense perdre-la, ja que al cap d’un temps, continuaven recordant-se de les coses noves. Els avis també van explicar que a part de l’augment del rendiment cognitiu, després del curs se sentien més autònoms i amb menys dependència del seu entorn familiar. En vistes dels resultats d’aquest estudi, la Conselleria d’Acció Social del País Valencià ha decidit introduir els escacs com a teràpia per mantenir activa la ment dels avis en els seus centres d’atenció a persones grans.
6.6 Estudi sobre l’augment del quocient intel·lectual a Veneçuela
Aquest és l’estudi del treball sobre l’augment del quocient intel·lectual en adolescents fet per el govern veneçolà en l’any 1987. Primerament, 4000 estudiants de cinquè grau (12-13 anys) d’una selecció de 103 escoles veneçolanes van ser valorats intel·lectualment mitjançant l’Escala Wechsler d’intel·ligència per nens (WISC). La WISC és una escala que serveix per valorar la intel·ligència i aptituds intel·lectuals en l’àmbit clínic i psicopedagògic de nens i adolescents menors de 16 anys. Està constituïda per les sub-escales verbal i manipuladora que cada una conté sis subtests. Va ser elaborada per el psicòleg nord-americà David Wechsler. Cada estudiant va obtenir la puntuació del seu quocient intel·lectual.
Després, l’estudi va consistir en que durant els 5 següents mesos tots els alumnes estudiessin almenys 3 hores per setmana escacs i juguessin entre ells partides amistoses.
Un cop finalitzats els 5 mesos, tots els estudiants van tornar a ser valorats intel·lectualment a través del mateix sistema WISC. El 86% dels estudiants va obtenir un augment significatiu en les seves puntuacions del quocient intel·lectual. Per contra, només el 14% restant no va obtenir cap millora considerable. Aquesta gran millora va passar independentment del nivell socioeconòmic de cada alumne i del sexe.
El govern veneçolà va quedar tant impressionat i satisfet amb els resultats obtinguts, que va introduir classes d’escacs a totes les escoles l’any següent.
6.7 Estudi sobre les millores de les capacitats intel·lectuals a Pennsilvània
I aquest és el segon estudi que s’explica en el treball sobre les millores de les capacitats intel·lectuals. El programa va ser dirigit pel Doctor Ferguson del setembre de 1987 al maig de 1988. Consistia en que tots els alumnes de sisè grau d’una escola rural de Pennsilvània (EUA) assistissin a classes d’escacs entre dues i tres vegades per setmana. A part d’anar a classes també se’ls va animar a participar en tornejos infantils quan ja tinguessin un bon nivell. Aquesta classe formada per 9 nois i 5 noies, es va prendre proves de quocient intel·lectual, produint una mitjana de 104,6 punts.
Un cop finalitzades les classes, el mestre d’aquella classe Michael Wojcio va fer una selecció dels 7 millors alumnes per participar en el Campionat Escolar de l’Estat de Pennsilvània per equips. El resultat final va ser excel·lent, ja que van aconseguir quedar en segon lloc de 16 escoles participants. Les conclusions del doctor Ferguson van ser molt bones perquè va veure com els alumnes milloraven en la seva capacitat intel·lectual arribant a pujar fins a 10 punts de IQ. Sobretot es va destacar l’increment significatiu de les habilitats cognitives de la memòria i del raonament verbal.
