Autor: Oriol Calvet Segura
Grup classe: Segon de batxillerat científic – tecnològic
Tutor del treball: Francesc Carmona.
Curs acadèmic: 2015-2016.
Data de presentació: 21/12/2015.
- Conceptes generals dels escacs.
- Repercussions en l’àmbit de la salut.
- Beneficis en l’àmbit intel·lectual (desenvolupament cognitiu).
- Desenvolupament personal i social.
- Aprovació pel Congrés de Diputats dels escacs a les escoles com a nova assignatura.
6. Recopilació d’estudis favorables als escacs
7. Selecció d’entrevistes a experts vinculats als escacs
8. Jocs inventats relacionats amb els escacs
9. Conclusions
10. Bibliografia
5. APROBACIÓ PEL CONGRÉS DE DIPUTATS DELS ESCACS A LES ESCOLES COM A NOVA ASSIGNATURA
Primer va ser el Parlament de Catalunya al 2010, dos anys després va ser el Parlament Europeu i finalment el passat mes de febrer va ser el Congrés dels Diputats espanyol qui va donar suport a la introducció dels escacs a les escoles pel seu alt valor pedagògic. La UNESCO ja va recomanar la pràctica dels escacs a l’any 1995.
La Comissió d’educació i esports del Congrés dels diputats va aprovar amb el suport de tots els partits polítics, una proposició de no llei sobre la implantació i el foment de la pràctica dels escacs en escoles i espais públics. El Congrés dels diputats insta al govern a implantar el programa “escacs en les escoles” en el sistema educatiu espanyol d’acord amb les recomanacions del Parlament Europeu i a continuar promocionant els escacs com esport, fomentant la seva pràctica a través de la seva necessària col·laboració entre el sector públic i privat.
El socialista Pablo Martin va començar defensant la iniciativa tot argumentant: “Els escacs des de la seva aparició han estat denominats com un joc, esport, filosofia, art i inclús ciència, a més de ser una activitat que pot practicar-se en qualsevol lloc amb un cost molt baix”. Va continuar dient: “També hi ha el fet que es pugui practicar des de molt primerenca edat i amb ell contribuir a la cohesió social, la integració, la lluita contra la discriminació, i inclús, contra addiccions”.
Després de repassar programes desenvolupats en altres països com Argentina o en comunitats autònomes espanyoles com Catalunya, Aragó o Cantabria, va acabar afirmant que els escacs permet “la superació a través del intel·lecte”11 i que la iniciativa presentada suposarà “un benefici no només per els escolars sinó també per la nostra societat”.
Els següents portaveus en parlar de cada partit polític van seguir la mateixa línia de Martin i ningú va posar cap inconvenient en la aprovació d’aquesta iniciativa.
A part de tots els aspectes avantatjosos ja explicats com: millora la concentració i la creativitat, potencia la memòria, augmenta el poder de presa de decisions, millora la capacitat de resoldre problemes etc.., els escacs també treballa i millora altres aspectes relacionats amb l’escola molt beneficiosos pels més menuts, motius de més per l’aprovació d’aquesta iniciativa.
Primer de tot dir que estimula les capacitats cognitives de les persones. Són un conjunt d’habilitats que permeten a les persones millorar la capacitat de raonar, d’entendre i aprendre (coses teòriques o habilitats pràctiques). Gairebé tots els nens, neixen amb les aptituds necessàries per a desenvolupar les seves capacitats de conèixer, aprendre i entendre que s’hauran de perfeccionar al llarg de la seva vida. Aquestes capacitats son les que presentem a continuació: praxias12, orientació espai-temporal13, atenció, percepció, llenguatge, memòria, raonament i funcions executives.
De totes aquestes capacitats cognitives, les més treballades i desenvolupades pels escacs són l’atenció, la memòria i el raonament, encara que amb les altres restants, els escacs també hi té un paper important.
Totes les capacitats desenvolupades permetran al nen adaptar-se al seu entorn, per a que pugui donar resposta a les exigències del dia a dia, i treure’n un aprenentatge que els permetrà afrontar noves situacions de forma més ràpida i eficient.
S’ha de fomentar principalment en els cursos de primària, perquè en aquestes edats primerenques, és quan es té més plasticitat cerebral (entre els 7 i 9 anys), és a dir que el cervell és més manejable. El seu funcionament té més facilitat per a desenvolupar-se i adquirir nous aprenentatges i coneixements, i així ampliarà les possibilitats de perfeccionar el seu funcionament i adquirir noves competències d’una manera més ràpida i saludable.
En canvi seria molt més complicat d’adquirir aquestes noves competències, si s’apliqués aquesta iniciativa amb gent adulta, perquè en aquesta edat es té molt poca plasticitat cerebral i el cervell és menys manejable.
Els escacs ajuda no només al desenvolupament de les capacitats cognitives sinó que beneficia socialment al nen, donant-li maduresa de caràcter i contribuint rotundament a millorar el seu rendiment escolar.
Els alumnes també guanyaran i treballaran moltes disciplines relacionades amb l’escola que presento a continuació.
5.1 Millora en matemàtiques
La primera millora es podria considerar com la de més utilitat, ja que es tracta d’augmentar el rendiment escolar, concretament en els dos àmbits més importants: ens referim a les matemàtiques, l’assignatura més fonamental amb el permís de l’anglès, i la lectura, una eina imprescindible ja que constantment s’utilitza.
Pel que fa a les matemàtiques, com diu l’Antoni López i Miquel Illescas, els nens petits poden començar a conèixer conceptes de geometria com diagonals, línies, quadrats, amb el tauler d’escacs. A nivell matemàtic s’ha demostrat que els nens que aprenen a jugar als escacs i ho practiquen, tenen un avantatge significatiu que es concreta en la millora de la capacitat de pensament lògic – matemàtic, en l’anàlisi, el domini numèric i operatiu, en la capacitat mètrica, en la millora de l’orientació espacial i en la resolució de problemes. I també apareixen equacions de primer grau (aritmètica) al escriure les equivalències entre les peces com per exemple: T= 1C + 2X ( la torre és igual a un cavall més dos peons).
Hi ha un estudi alemany que avala els beneficis dels escacs en totes les assignatures però sobretot en matemàtiques. En el curs de 5è de primària d’una escola alemanya, la classe A va rebre una hora menys de matemàtiques a la setmana a canvi que aquesta hora fos d’escacs. La classe B va rebre les quatre hores com sempre. Al final del curs la classe A va aconseguir millors notes. Va resultar que tres hores de matemàtiques més una d’escacs va ser molt més eficaç que quatre hores només de matemàtiques14.
5.2 Millora en la lectura
I l’altre àmbit important per el rendiment escolar és la lectura. Quan llegim i juguem als escacs fem una cosa molt semblant: reconeixem signes, els associem, i extraiem conclusions. Un nen acostumat a jugar als escacs fa això en dècimes de segons de manera automàtica. Els escacs automatitza en el cervell habilitats relacionades amb el reconeixement i la associació de signes que s’utilitza alhora de llegir. A més també ajuda a incrementar la capacitat lectora.
Un estudi15 del doctor Stuart Marguiles realitzat al 1991 en 53 escoles d’educació primària de Nova York, va verificar aquest fet. Va descobrir que els alumnes que van participar en el programa d’escacs durant dos anys, van millorar de forma significativa la seva capacitat lectora superant la mitjana nacional. L’avantatge mig que van obtenir els alumnes d’aquestes 53 escoles va ser de 5,4 punts superior al percentil nacional (els americans tenen un test estandarditzat objectiu per mesurar aquestes coses). El propi Marguiles, un cop coneguts aquests resultats sorprenents, va animar a tots els alumnes americans a participar en els programes d’escacs.
5.3 Guany en agilitat mental
Una altra aptitud relacionada amb les matemàtiques que els alumnes guanyaran és amb agilitat mental. Com que les matemàtiques desenvolupa molt aquesta capacitat, els escaquistes hi guanyaran ja que la gran majoria són uns excel·lents matemàtics. A més els escacs obliga a pensar jugades amb un temps limitat, per tant saber administrar el temps fa treballar l’agilitat mental.
5.4 Treball de la capacitat d’autocrítica
Els escacs també fa treballar la capacitat d’autocrítica perquè quan s’acaba una partida, els jugadors han de reconèixer i corregir els propis errors per aprendre i per a que no es tornin a repetir. Però sobretot quan es perd, el jugador ha de sentir-se responsable dels seus actes i no buscar excuses per justificar-se ni auto enganyar-se. Com que els escacs és un joc summament individual, el resultat només depèn del jugador, per tant això l’ajudarà a que detecti i assumeixi els seus errors. Els alumnes amb problemes escolars necessiten aquesta qualitat per reflexionar quan no s’han esforçat prou per fer els deures, no han estudiat el suficient per els exàmens, no han estat responsables per entregar un treball, etc.
5.5 Millora la capacitat de planificació i d’organització
I l’últim àmbit que la pràctica dels escacs ajuda a millorar a l’escola és la capacitat de planificació i organització. L’escorça prefrontal és una de les zones del cervell responsable de planificar i organitzar els esdeveniments, a més de l’autocontrol i el bon judici. I precisament com ja s’ha dit al apartat 2.2., l’escorça prefrontal és la part del cervell que més es desenvolupa quan es juga als escacs. Per tant, amb tota seguretat aquestes tres qualitats es treballaran i es milloraran més que cap altre. A més, una de les capacitats cognitives que els escacs estimula són les funcions executives, que són precisament les responsables de planificar i organitzar.
A part, aquests beneficis també es veuran reflectits en el joc ja que les possibilitats d’èxit són més grans quan s’ha planificat i organitzat un bon pla d’atac. Per això, per arribar a ser un gran escaquista és necessari saber planificar i organitzar moltes jugades amb antelació sense que aparegui cap error imprevist.
Totes aquestes habilitats que els nens desenvolupen a l’escola jugant a escacs, els professionals ja les tenen totes assolides degut a la llarga dedicació que porten amb aquest esport. I relacionat amb el rendiment escolar encara podríem afegir totes aquestes competències escaquístiques que també es desenvolupen: capacitat de classificació, intel·ligència emocional16, intel·ligència lògico-espacial17 i capacitat d’anàlisi i síntesi.
Els alumnes tenen la motivació de capturar les peces de l’adversari i protegir les pròpies peces, i això els hi suposa un repte molt interessant. Llavors, això farà que siguin observadors amb la col·locació de les peces, pensin i reflexionin amb l’objectiu que tenen en funció de com vagi la posició de la partida. Els escacs és un joc educatiu molt complert per el desenvolupament intel·lectual dels nens i de les nenes, perquè a més d’estructurar les seves ments, és una forma divertida d’aprendre un joc no habitual entre la gent d’aquesta edat, i que els permet desenvolupar la seva capacitat intel·lectual. Els escacs té una gran importància des del punt de vista pedagògic. El procés de formació de l’escaquista, al igual que qualsevol altre procés d’aprenentatge, ha de ser dirigit. Si el entrenador (o monitor) uneix tot el seu arsenal tècnic una sèrie de coneixements psicològics i pedagògics, pot convertir els escacs en un valuós instrument per influir en el desenvolupament de la personalitat de l’alumne.
Hi ha molta diversitat de pensament sobre l’edat ideal per començar a practicar els escacs. L’escaquista, conferenciant, investigador i promotor de l’ensenyança dels escacs a les escoles, el veneçolà Blanco, promou l’establiment de programes que introdueixin els escacs als nens des de les edats preescolars que tinguin entre 4 i 6 anys. En canvi, el professor Olías va argumentar en el 2008 que l’edat de 3 anys és el moment ideal. Per ell, quan abans s’iniciïn els nens més avantatges podran obtenir. Va arribar a aquestes conclusions després de tres anys de practicar l’ensenyança dels escacs en nens d’aquestes edats. També hi ha altres experts que troben més indicat començar a la edat d’entre els 7 i 9 anys. Per tant, hi ha un interessant debat a plantejar18.
Aquest esport és un mitjà de cultiu en aquestes edats; mitjançant ell, els nens podran madurar el seu pensament a tal profunditat que aconseguiran en un futur dominar la seva ment i trobar per a un petit problema una gran solució. Els escacs és lluita, art i ciència; per això es fa cada vegada més difícil la tasca d’ensenyar-lo. La experiència que durant anys s’ha obtingut ha donat una especial valoració del costat humà del ensenyament quan l’alumne percep la seva tasca diària, gaudint dels èxits i donant suport en la derrota.
La inclusió dels escacs a les escoles primàries és profitosa, l’aportació que brinda al millorar l’aprofitament, la conducta, la disciplina i l’organització dels alumnes és considerable. Estimula el paper actiu dels alumnes en l’aprenentatge així com afavoreix el desenvolupament d’un pensament independent i creador. També contribueix amb els valors de suprimir vicis i actituds negatives, afavorint l’ocupació del temps lliure de forma sana, instructiva i educativa.
NOTES
11 El País (digital), “El Parlamento impulsa el ajedrez como asignatura en España”.
12 Capacitat per executar moviments intencionals i organitzats.
13 Capacitat que permet tenir presents i saber utilitzar la informació referida al moment que vivim, el lloc en que ens trobem i la identitat de la nostra pròpia persona.
15 Blogs ABC, “Diez razones por las que el ajedrez es bueno para tu cerebro” (punt 7)
16 Capacitat que tenen les persones per conduir profitosament les emocions pròpies i les emocions alienes.
17 Capacitat consistent en percebre la realitat, apreciar mides, direccions, relacions espacials, reproduir mentalment objectes que s’han observat i reconèixer el mateix objecte en diferents circumstàncies.
18 http://www.efdeportes.com/efd138/el-ajedrez-para-perfeccionar-las-habilidades-cognitivas.htm
