Autor: Oriol Calvet Segura
Grup classe: Segon de batxillerat científic – tecnològic
Tutor del treball: Francesc Carmona.
Curs acadèmic: 2015-2016.
Data de presentació: 21/12/2015.
6. Recopilació d’estudis favorables als escacs
7. Selecció d’entrevistes a experts vinculats als escacs
8. Jocs inventats relacionats amb els escacs
9. Conclusions
10. Bibliografia
EXPERIÈNCIA PERSONAL COM ESCAQUISTA
He decidit incorporar en el treball aquest breu apartat anomenat “experiència personal com escaquista” amb la intenció de compartir com em vaig iniciar, les vivències pròpies que he tingut i els nous canvis experimentats des de que jugo federat en campionats oficials. A partir de que vaig iniciar-me sèriament als escacs, he notat canvis en la meva actitud i personalitat que abans no tenia. La gran majoria són positius ja que m’aporten qualitats i virtuts beneficioses en la meva forma de ser, però també hi ha algun aspecte negatiu, com per exemple els nervis que passo durant la partida; sóc una persona molt patidora.
Ja fa 5 anys, quan en tenia 12, després de jugar una gran partida contra el meu pare, ell em va proposar d’apuntar-me a un torneig escolar (no federat) perquè creia que podria acabar en una bona posició. M’ho vaig pensar una bona estona, i vaig dir que sí sense estar gaire convençut perquè mai pensava en arribar a jugar torneigs d’escacs, només ho veia com un passatemps. Feia tres anys que el meu avi, Joan Segura m’anava fent classes cada mes i aquell mateix any també assistia a classes setmanals a l’escola. La qüestió és que en el campionat escolar vaig quedar el cinquè de 42 participants. Quan el meu avi va conèixer aquest bon resultat, em va fer soci immediatament dels Tres Peons perquè considerava que ja estava preparat per competir.
Els inicis mai no són fàcils, i jo ho podia confirmar. Primer acabant en la decebedora posició 29 de 32 jugadors en el Torneig Garcia Ilundain després de només aconseguir 2 punts en 8 rondes. Mesos més tard vaig participar en el Campionat estrella del Club, el Campionat de Catalunya per Equips (CCE). Tot i que el meu equip va acabar en la meritòria quarta plaça jo vaig fer un trist paper. No vaig poder ajudar-los gaire al només fer 1,5 punts en 5 partides jugades. Entre aquests dos torneigs estava molt desmoralitzat i ho volia deixar. Però en aquest mateix any vaig canviar l’actitud pessimista que tenia gràcies al suport del meu avi, que em va convèncer i animar a seguir progressant malgrat les derrotes. Vaig passar a tenir més autoestima i motivació per continuar competint sense rendir-me.
I estic molt satisfet d’haver pres aquesta bona decisió de seguir jugant, hagués estat molt ximple de tirar la tovallola tant aviat perquè els bons resultats no van tardar en arribar. Abans però, esmentar que vaig intensificar l’assistència a les classes d’escacs durant tot l’any, tant del meu avi com dels Tres Peons, per estar ben preparat per el pròxim CCE. Per això vaig decidir renunciar a dos campionats perquè només volia concentrar-me en el torneig per equips. I com ja he avançat, els resultats van ser molt bons: 4 victòries (una d’aquestes va ser contra un jugador de 1920 punts d’ELO) , 1 taules i 1 derrota. Tot i que ho vaig fer molt bé, l’equip només va acabar cinquè de 10 equips. Aquest torneig em va servir per guanyar en maduresa, a més de qualitats escaquístiques com prendre decisions sota pressió i millorar en concentració i atenció.
El CCE em va marcar molt positivament perquè a partir d’aquí, vaig voler començar a participar en campionats. Primer em vaig apuntar en un que la mitjana d’ELO era de 1820 quan jo tenia 1750. Em vaig precipitar clarament perquè el millor hagués estat esperar un parell d’anys més. Tot i aquest desavantatge, no ho vaig fer del tot malament i només vaig perdre 15 punts dels 50 guanyats en el CCE. El següent torneig vaig aconseguir recuperar la meitat de punts que havia perdut en l’anterior. En aquell mateix any (2012) vaig participar en tres campionats més però no hi van haver gaires canvis en el meu ELO. Des de aleshores, em vaig moderar perquè començava a haver d’estudiar cada dia i per tant, ja només participava en un o dos campionats anuals. I la veritat és que en aquests últims anys no hi ha hagut canvis perquè sempre m’he mantingut constant al voltant dels 1740 punts (són els actuals). He anat patint petits alts i baixos en la puntuació però sense importància.
Encara que en aquests últims anys no m’ha servit per guanyar ELO ni progressar gaire, almenys he notat qualitats i virtuts noves fruit d’aquests 5 anys de practicar els escacs freqüentment que coincideixen amb les del treball. He millorat amb memòria, la capacitat de raonament, també em sento amb més autoestima i motivació per no rendir-me quan perdo. A més he augmentat el rendiment escolar, sobretot millorant en matemàtiques gràcies a l’agilitat mental i en capacitat lectora. I per últim, dir que he après a prendre decisions ràpides i efectives sota pressió, com quan en els minuts finals d’un examen que es va enrederit i s’ha de respondre ràpidament. També m’ha servit per guanyar experiència, i referit això tinc una anècdota per comentar de mal record sobre la normativa “peça tocada, peça jugada” en el CCE al 2013. Aquell dia em va servir per aprendre la lliçó: abans d’agafar una peça per moure-la, s’ha d’estar segur al 100% perquè després ja no hi ha marxa enrere.
Estava jugant contra un senyor gran antipàtic i desagradable. El problema va succeir quan estava pensant una jugada clau pel futur de la partida. Quan havia decidit moure el cavall em va entrar el mode “pànic” (no ho veia clar) i em vaig tirar enrere just abans de tocar la peça però amb la mala sort de fregar lleugerament el cavall amb un dit. Malauradament el meu rival ho va veure i em va dir que estava obligat a moure aquell cavall. Però em vaig adonar al moment que aquella jugada era dolenta, i per tant, m’hi vaig negar tot fent una altra jugada bona. Quan el meu rival ho va veure va cridar immediatament l’àrbitre queixant-se que havia agafat la peça i jo vaig dir que ni l’havia tocada (cadascú ho exagera tant com podia per tal de convence’l). Vam estar els tres almenys deu minuts discutint la jugada perquè a qui l’àrbitre donés la raó, tindria molt de guanyat. Mentrestant estàvem provocant molt de xivarri a la sala i tothom ens mirava amb molt mala cara. Afortunadament, la decisió final de l’àrbitre va ser favorable als meus interessos. Va argumentar que com ell era l’únic àrbitre en tot el local, no ho va poder veure i per tant, em va donar la raó a mi. Sort que es va acabar bé però tota la tensió i discussions que van succeir em van fer passar una mala estona. Des de aleshores, abans de moure una peça sempre m’ho penso dos cops per tal d’estar-ne segur. Per cert, la partida va finalitzar en unes disputades taules.
8. JOCS RELACIONATS AMB ELS ESCACS
A continuació m’he inventat i he creat diversos jocs relacionats amb els escacs (en alguns d’aquests ja havien estat inventats, però n’he fet algunes modificacions). Per jugar-hi no fa falta saber jugar a escacs, ja que la majoria de les normes són molt més senzilles que el joc complert dels escacs i s’aprenen de seguida. A més, com que no s’utilitzen totes les peces del tauler, fa que siguin jocs més dinàmics i més fàcils d’aprendre. Aquests jocs són una alternativa per fer pensar el cap i d’aquesta manera es compleixen en gran part tots els beneficis dels escacs explicats en apartats anteriors perquè es desenvolupa el cervell i estimula les capacitats cognitives.
Aquests jocs també són aplicables i recomanats per tota aquella classe de gent que es vulgui iniciar als escacs i encara no tingui cap base. Estan fets amb l’objectiu de despertar l’interès cap els escacs en aquelles persones que mai s’han decidit a començar a practicar-lo. Són un tipus de jocs introductoris per començar a aprendre el funcionament del joc i algunes estratègies.
Per tant, en totes aquelles escoles que tenen l’assignatura dels escacs, abans de començar fent partides completes, poden començar a jugar amb els següents jocs:
8.1 Els soldats del rei
És un joc recomanat per la iniciació dels escacs o per l’aprenentatge d’aquest. El joc consisteix en jugar la fila dels vuit peons i rei, contra els vuit peons i rei de l’oponent. La posició inicial és igual a la del joc com també és igual els moviments de les peces i regles del joc (coronació, escac, menjar el pas etc..). L’únic objectiu del joc consisteix en fer escac i mat al rei adversari; per tant, només es pot aconseguir mitjançant que un dels propis peons coroni, és a dir, que aconsegueixi arribar a l’última fila del tauler (la vuitena pels blancs i la primera pels negres) però també s’ha d’evitar que un cap peó de l’oponent coroni a la fila pròpia.
Els soldats del rei és un molt bon joc estratègic i sobretot teòric perquè es vol destacar objectius importants dels escacs com el suport del rei sobre els peons amb l’objectiu d’atac i defensa, el canvi de peces, la importància dels peons, i millorar la visió mental del joc.
(Fig.24.) Posició inicial del joc soldats del rei
8.2 4 torres
Aquest joc, anomenat 4 torres com el seu nom indica, només s’utilitzen les 4 torres, i del tauler d’escacs només es fan servir dues columnes. La finalitat del joc és deixar les torres del adversari sense jugades possibles. Per guanyar doncs, s’ha d’aconseguir que el rival no pugui moure-les de cap manera, per tant s’han d’arraconar les torres (com es mostra en la imatge). Per començar a jugar les torres blanques han d’estar a la primera fila i les torres negres a la vuitena.
Les tres regles bàsiques són:
- Les torres només poden moure’s cap endavant i cap enrere de la columna, no poden fer cap moviment lateral cap a la columna del costat.
- Les torres no poden capturar les torres rivals.
- En el moment que algú aconsegueixi deixar el oponent sense moviments, haurà guanyat el joc.
(Fig.25.) En aquesta posició el blanc ha aconseguit la victòria perquè ha deixat sense moviments al negre.
8.3 El gat i el ratolí
L’objectiu d’aquest joc estratègic, anomenat “gat i ratolí”, és que el gat aconsegueixi arraconar el ratolí. El jugador que sigui el gat té 4 peons blancs situats a la segona fila en caselles del mateix color (tots en caselles blanques o negres), és a dir, tots els peons estan separats una casella respecte els altres. Mentre que el jugador que sigui el ratolí, té un únic peó negre situat a la vuitena fila en una casella central (la “d” o la “e”). Si el ratolí aconsegueix esquivar els gats i arriba a la primera fila, haurà guanyat el joc. En canvi, si els gats ho eviten i deixen sense moviments al ratolí, hauran aconseguit el triomf.
L’única norma que s’ha de saber és que tant els gats com el ratolí, només es poden moure una casella en diagonal com si en escacs capturessin una peça. La diferència és que el ratolí pot moure’s cap endavant i cap enrere (té 4 caselles disponibles); en canvi els gats només es poden moure cap endavant.
L’estratègia del joc consisteix en que els gats vagin avançant de forma homogènia i quedin compactes amb fila per evitar que el ratolí es pugui col·lar. Per contra, el ratolí ha de ser molt hàbil per intentar buscar els punts dèbils del gat tot forçant-lo a que cometi un error.
(Fig.26.) Posició inicial (Fig.27.) Els gats han guanyat perquè el ratolí està arraconat.
8.4 Rei contra rei
El joc anomenat “rei contra rei” és l’últim del apartat en què per jugar-hi es necessiten dos adversaris. Com el seu nom indica, les dues úniques peces que s’utilitzen són els dos reis en el tauler sencer i amb els mateixos moviments que en els escacs. Els dos reis es col·loquen a la seva casella original. El rei blanc és el que comença movent i té l’objectiu d’arribar a la vuitena fila, mentre que el negre té l’objectiu de bloquejar-lo per impedir-ho. Aquest joc serveix per exercitar el concepte d’oposició; els reis estan enfrontats amb un nombre imparell de caselles entre mig, tal com es veu en el gràfic, i la té el rei que ha mogut en darrer lloc. L’oposició es basa en la idea de zugzwang explicat en l’apartat 1.5.2. El rei que aconsegueixi l’oposició guanya, per tant el bàndol blanc parteix amb avantatge perquè fa la primera jugada. Aquest exercici és molt útil per entrenar els finals de peons.
(Fig.28.) El rei blanc ha mogut a la casella e4, per tant, ha guanyat l’oposició
8.5 Els 4 cavalls
Aquest joc, a diferència de tots els altres que s’han explicat, no es competeix amb un oponent sinó que es juga individualment. Com en el joc de les 4 torres, no es fa servir el tauler sencer sinó que només s’utilitzen 9 caselles de manera que formin un quadrat 3X3. Com el títol indica només són necessaris 4 cavalls, dos blancs i dos negres, que han d’estar col·locats inicialment a les caselles que formen l’extrem del quadrat. Els cavalls del mateix color s’han de situar al costat i han de tenir els de l’altre color al davant. El moviment que han de realitzar els cavalls és el mateix que en els escacs, és a dir en forma d’L. Es dedueix que la casella que queda just al mig no intervé en el joc perquè el moviment que tenen els cavalls impedeix ocupar aquesta casella central.
Doncs bé, un cop sabuda la posició inicial i el funcionament, anem a saber l’objectiu del joc. Els “4 cavalls” consisteix en aconseguir que els blancs passin a ocupar el lloc dels negres i aquests s’han de col·locar a on estaven els cavalls blancs inicialment. Per fer- ho, s’han d’anar alternant els moviments del salt del cavall, primer el blanc, i després el negre.
Quan ja s’ha assolit l’objectiu, es recomana que es vagi contant el nombre de moviments utilitzats per poder anar rebaixant progressivament aquest número. Si després de molta practica s’aconsegueix completar amb 8 moviments de cada color, s’haurà assolit amb èxit l’objectiu del joc (perquè 8 moviments és el mínim que es necessita).
Aquest joc d’iniciació als escacs és molt útil per entendre bé el moviment del cavall i veure la maniobrabilitat d’aquest.
(Fig.29.) Posició inicial (Fig.30.) Joc completat
2.6. Problema de les 8 dames
I per finalitzar aquest apartat m’ha cridat l’atenció explicar el conegut “problema de les 8 dames”, ja que crec que és molt interessant i entretingut. Per realitzar aquest joc només es necessita un jugador igual que el problema anterior dels 4 cavalls. Com el títol indica, per jugar-hi només fa falta el tauler sencer amb 8 dames. El joc consisteix en col·locar sobre el tauler les 8 dames sense que s’amenacin entre elles. Per tant, si alguna de les 8 dames es troba en la mateixa fila, columna o diagonal que alguna altra, es considera que el joc no s’ha completat bé i llavors s’ha de repetir. Com que és un problema molt famós per el món dels escacs, està àmpliament estudiat. No us penseu que el problema només té una solució sinó que s’han arribat a descobrir moltes, concretament 92 possibilitats. Això fa que tothom que tingui un mínim coneixement per els escacs pugui resoldre almenys una solució. S’anima que tothom ho provi ja que exercita la ment i tampoc requereix gaire estona per pensar. Aquest problema va ser proposat per l’escaquista alemany Max Bezzel al 1848.
A continuació es mostraran 3 de les 92 possibles solucions:
(Fig.31.) (Fig.32.)
(Fig.33.)
